Dues aquarel·les de petit format, paper 300gm2 100% cotò GG i fils de seda
La Colla dels dimecres, hem estat invitats i atesos per tal d'accedir a la Finca i visitar-la, un agraïment
En el seu testament, el Dr. Agustí Pedro i Pons va llegar la finca de Vallvidrera a la Universitat de Barcelona.
L’edifici de la finca Agustí Pedro i Pons està ubicat a la part alta de Barcelona, als peus del parc natural de Collserola. Aquesta situació i l’entorn privilegiat fan que esdevingui un marc perfecte per a activitats institucionals i científiques.
La voluntat de recuperar-la per a l’activitat universitària ha convertit la finca en seu del Centre d’Estudis Internacionals, de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, de la Sindicatura de Greuges i del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, entitats que la fan servir com a escenari de les seves activitats.
Benvinguda de nou amb La Colla. Ja trobavem a faltar les teves precioses aquarel.les. Tonets.
ResponEliminagràcies albert, per la benvinguda i allò de precioses, jejeje + tonets
ResponEliminaTeresa, es un placer volver a ver tu creatividad en nuestro blog y que no deja indiferente a nadie, por el impacto que tienen.
ResponEliminaFelicidades y un fuerte abrazo.
ARA! He passat pel teu blog. Molt bones, si senyor.
ResponEliminagracias raimundo, no lucen de veras pero algo fué
ResponEliminatonets
t'he llegit m antònia, gràcies guapa!
ResponEliminaFelicitaciones, me encantan tus acuarelas.
ResponEliminaPetons
gracias guapa, faltan las tuyas, tonets
ResponEliminaVeig que els dies que no has vingut, no t'han fet perdre la teva creativitat, felicitats i re-benvingude.
ResponEliminaM'agraden molt aquestes aquarel-les, es un abstracte molt entenedor, es comprenen fins i tot, els esgrafiats de la façana. Tonets!!
jajaja muntañá, mig parent, què bo tornar-vos a trobar, temps difícils, anem per bon camí, farem què podrem, no he deixat de pintar en cap moment, altres compromisos m'han retinguat però pintant a dojo, clar així no perdem camí
ResponEliminatonets guapu!
Estupenda Teresa, esto si que es arte, un abrazo
ResponEliminaahhhh! diego, casi que tropezamos, acabo de entrar en ladrones, que bien te encontrarás, yo casi no puedo con todo pero me ilusiona
ResponEliminatonets guapu!
Que te puedo yo decir guapa respecto a tu arte; para mí eres única, tonets!!
ResponEliminaCent per cent creativa i molt inspirada la teva obra. Com sempre admiro la teva capacitat d´abstracció que t´envejo demanera totalment sana (jà, jà) Petonets
ResponEliminaTonet, has combinado perfectamente esa vegetación exuberante de los jardines junto a la fachada del edificio. Más en la primera que en la segunda. Me gusta el resultado. Un mushu gordo.
ResponEliminares; treballar, treballar i treballar, per ésser tu, tal com ets, fora "tongos"
ResponEliminatonets