dijous, 13 de desembre del 2012

Plaça del Rei.  Palau Reial Major de Barcelona

Un col.legi de nens i nenes paquistanís ens van animar el matí. Els Antonis Bertrán i Hernandez en són testimoni. Si us agrada el colorit els nens en són els meritors, perque jo els preguntava de quin color volien que pintes les coses i ells deien: marrón, vert, blau...
Paper: Arches 300 grs. Mida: 36 x 26 cm. Colors: Ultramar, Siena cremada i Terra natural. Una mica de Turquesa i vermell a les figures. Treballat practicament tot en paper sec i la barreja espesa com la "llet".
No ens veurem fins el Febrer perque m´en vaig fora per questions familiars. Us seguiré per internet.
Bones Festes i Bon Any a tots.
Pinteu força. Quim Marre

19 comentaris:

  1. Me gusta mucho Quim, tiene un encanto especial, ya veo que seré tu seguidor, un abrazo.

    ResponElimina
  2. Doncs, m'agrada molt, sobretot la gamma de color que hi has posat... i si és inspirada pels nens, els haurem de dir que ens vi guin els dimecres com a consultors de colors.

    ResponElimina
  3. Molt efectista, sobre tot veient l'original. Es el que em falta a mí, saber anar més enllá de la primera
    vista.

    ResponElimina
  4. Molt fina, molt bonica
    sempre ferà "macu" allà on la pengin.

    ResponElimina
  5. Gracies a tots per els comentaris. Mai s´aconsegueix el que un es proposa en el moment de començar, però es important fer-se un propòsit, dir-li al tema: " si ja sé com ets, però jo te interpretaré a la meva manera i tu a callar". Aixo ho vaig aconseguir, però les meves deficiències en el dibuix sempre surten per tots costats.

    ResponElimina
  6. Los chavales han tenido buen ojo y tu una excelente realización. Desde mi esquina me pareció que estabas "dialogando" con el portero.
    Bones Festes !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaya mañanita...Antonio Hernandez estaba sentado en el escalón del esdificio y el segurate le dijo que no podía estar ahí. Entonces yo le pedí que le dejara una silla para que pudiera pintar. La respuesta fué desconcertante: "tengo cientas de sillas , pero no le voy a dejar ninguna " nos quedamos estupefactos, yo no pude reprimirme y le dije que era un poco chulito y un mentiroso porque no creía que tuviera "cientos de sillas". Lo de chulito no le gustó nada porque se puso como un energumeno hasta temí que intentara pegarme. Y lo de las sillas aún peor, porque nos invitó a entrar a verlas. Lo bueno es que media hora antes otro segurata ya me había echado de la Catedral, cuando ya tenía los patos dibujados. Vaya mañanita...

      Elimina
  7. Molt bé mestre aquarel.ler¡¡ Aquest és el tipus dáquarel.la que vull seguir ben d´aprop a veure si n´aprenc. Et felicito. Bones festes i bon any nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Gloria !! Ets massa amable. M'ha costat molt aprendre, perquè volia sumar lo que no sabia a lo que hem pensava que sabia. Fins que no he borrat tot el que "sabia" no he començat a avançar. Per exemple: em pensava que sabia pintar. No en sabia. Perquè la aquarel·la.la no es pinta: es taca. I no es taca una superfície dura, es taca una esponja, que es el paper bo pensat per aquarel·la. Pensa en el paper com una esponja. Y pensa sempre que tenyeixes amb taques. Si ho aconseguixes, facis el que facis tindrà certa qualitat.
      Si aixins no ho has entés t´ho diré de una altra manera: al paper no s´el viola, se li fa el amor. Amb certa energía, es clar.

      Elimina
  8. Pues si que estamos buenos, negarle una silla a un artista, dónde iremos a parar, observo que las fuerzas vivas de la ciudad están en contra del Arte, que le vamos a hacer, sigue pintando buenas acuarelas como esta y la silla si quieres te la dejaré yo.
    Abrazos

    ResponElimina
  9. Com vols que faci figures teninte a tu que les fas aixì de be?, la veritad, no m'atreveixo.
    Pero com la Gloria dig que "Et seguire" i els vons mestres fan bons alumnes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'atreveixes a pintar una restallera de 5 arbres, una catedral, vint-i-cinc finestres, dotze portes, dos carrers... i dius que no a pintar dues pastanagues, una patata, i una llimona ? En tot cas moltíssimes gracies per el comentari. Intentaré compartir les petites coses que jo he aprés. No son grans discursos intel·lectuals sobre art. Per exemple les figures. Quan aprens a fer-ne una les altres totes son semblants. Jo els hi pinto cames, peró molts ni aixo. El Laurentino Martí no els pinta cames, i fot unes figures fosses en el paisatge absolutament genials. No us perdeu la diversió de pintar gent. Peró si les pinteu: 4 taquetes com a màxim. O només una, com els meus "sentats" a L'escala, que només els hi he pintat el caparró.

      Elimina
  10. Quim , Les teves explicacions sobre l'aquarel.la son gairebe tan bones com les teves pintures !.. A la colla hi creixen mestres !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleix, tu m´ensenyes a compossar i dibuixar i jo t´ensenyo a tacar. Per exemple sería un bon pacte per a mi.
      Ets molt amable i pensa que ja tinc en compte el risc que comporta intentar aconsellar, perque algú es pot ofendre. Peró com que no ting cap vanitat no crec que ningú hi pugui veure mala intenció. Jo no considero que pinto millor que ningú, i si pitjor. Peró he aprés a divertirme, independent-ment del resultat final. Només vull ajudar als que veig que per falta de algún coneixement no es diverteixen prou.
      Ara no puc, perque m´en vaig de viatge, peró un día m´agradaría demanar-te pintar a partir de un dels teus dibuixos. Ja en parlarem.

      Elimina
  11. Hola Quim, hablas de deficiencias. Donde están esas deficiencias? Encuentro una buena acuarela. Muy lograda de color y juego de sombras. Lo demás... hay que hacer una ventana tal y como la vemos? o simplemente sugerirla. Aquí están perfectamente sugeridas!!!
    A mi me gusta.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mi lucha con el dibujo solo es comparable a las guerras Punicas. Piensa que gasto una goma entera de borrar y un paquete de clinex en cada acuarela. Y cuando ya no puedo más empiezo a pintar y claro después veo el fallo. Lo de las ventanas, no lo había notado hasta que he visto la de Benito. Pero el fallo creo que es en la composición, creo que el centro de interés, las puertas y los arcos, están demasiado arriba. Lo ví al acabar de dibujar, pero ya me dió pereza borrarlo todo y redibujar los puñeteros arcos. A la izquierda de la escalera tampoco definí la cosa correctamente con el dibujo y al pintar se nota la indefinición. Pero fundiendo manchas lo disimulé. Una vez un amigo me dijo, si algo no te gusta no lo toques, a la gente siempre le gusta lo que a ti no te gusta y al revés. Y me he dado cuenta que muchas veces es cierto. Asi que casi nunca intento arreglarlas. Si acaso me dan ganas hago otra del mismo tema.
      Gracias por los comentarios.

      Elimina
  12. Bones festes y bon any a ti también y a disfrutar dibujando, allá donde vayas...

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.