28-04-2016 Montjuïc, un parc atractiu!
Sembla que tinguem fixació amb
aquest indret. Així ho demostren les visites sovintejades i per partida doble:
Poble Espanyol, MNAC... però la imaginació fa que, des dels terrats de l'antiga
fàbrica Casaramona es pinti el Palau Nacional o des del Pavelló d'Alemanya el
Caixa Fòrum. Formo part de la Colla des del proppassat octubre i em manca perspectiva
històrica, però seria bo admetre suggeriments i valorar els llocs més
desitjats...
Perdoneu però algú ho havia de dir!
Com a mostra que no em limito a objectar, reprodueixo la resposta de la meva demanda d'anar a pintar al Palau Güell:
Ja em direu.
Aquest dimecres el terrat del Caixa
Fòrum semblava més la tundra russa que una coberta amb "voltes a la catalana".
Però el lloc s'ho val. El Modernisme i la Mancomunitat foren una període
gloriós per Catalunya. Quins artesans! Ebenistes, mestres d'obra, ceramistes,
mecenes, escultors, pintors, manyans... També professionals: arquitectes,
metges, enginyers...
Davant d'un devessall de detalls arquitectònics
d'en Puig i Cadafalch {fou
arquitecte,
historiador de l'art i polític català. Exercí de polític com: regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts
Espanyoles (1907–1910), Diputat provincial (1913–1924), president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924),
morí el 1956}, és irresistible recollir-los amb
detall. Un dibuixant ho farà amb DIBUIXOS. Potser un infant en
diria "dibujitos" però només quan creixi podrà copsar la
diferència.
Vaig arribar aviat. Era previst aprofitar
l'avançament d'hora per xerrar sobre perspectiva. Però la vaga mètrica i no haver
llegit bé la convocatòria van retallar la sessió. Però, els que hi érem, vàrem
aprendre i/o refrescar idees. L'espera em serví per fer un esquema de l'accés
amb el "paraigües" d'en Arata Isosaki. però quedà a mitges.
A les 10,45 el dia rúfol no
convidava a plantar-se al mig del terrat. Però volia tenir una ampla
perspectiva de la torre del dipòsit i així ho recullen algunes de les
fotografies que s'han penjat en l'encapçalament.
A les 12, pelat de fred, anant al
bar per escalfar-me les mans, un para-sol en un dia núvol i gelat em motivà a
fer un miracle (com al Laberint) i vaig fer sortir el sol.
Aquí us presento la seqüència dels
meus treballs després d'acolorir el primer i el tercer.
El proper dimecres caldrà repensar-s'ho.
NOTA: Si, amb perspectiva, es vol
repetir la sessió prèvia, feu-m'ho saber.
AMB EL VIST I PLAU D'EN J.M GORGAS, penjo la seva aquarel·la equilibrada.
Ja dirà l'interessat que li sembla.