divendres, 7 de desembre del 2012

No pinto gaire


Darrerament no pinto gaire però he tingut la sort de que en Quim Marrés si que pinta, molt i bé. Estic contentíssima amb el retrat que m'ha fet, és un regal magnífic que m'ha deixat doblement sorpresa, perque no en tenía ni ideia i perque trobo que ma captat molt bé. El penjo aquí perque en poguem gaudir tots. GRÀCIES QUIM. Una abraçada.

6 comentaris:

  1. Gracies Teresa, potser exagereu tots plegats. De cap manera volía acaparar tans elogis. Per a mi es mes dificil pintar una barca o un arbre que un nás, unes ulleres i una boca, que de fet practicament només es tracta de pintar les hombres. Peró t´agraeixo molt el comentari i m´anima a seguir fent coses.
    Tu fás maravelles, peró no ho vols reconeixer.
    Una abraçada. Quim Marre

    ResponElimina
  2. del quim marrés, ja ho veig, doncs no tant de seca l'aquarel.la, recordo haver-la vist a la taula amb bona impresió
    amunt!!

    ResponElimina
  3. Este Quim es la pera!! nos ha "clavado" a todos.
    Gracias por venir.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Maite, eres tú!! Si!
    Quim te ha cogido perfectamente el gesto!

    ResponElimina
  5. Te has lucido Quim, con economía de pinceladas has conseguido un buen retrato, esto de la economía ¿Será por los "recortes".
    Felicidades Maite, hay que felicitarte por sevir de modelo.
    Abrazos a los dos

    ResponElimina
  6. Gràcies, Teresa, pel teu comentari. Pero et volem veure pintar. Vale?. A.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.