dimecres, 27 de juny del 2012

Palau de pedralbes


La aquarel·la de sota es tal com vaig deixarla a l'hora de plegar, amb la intenció, com sempre d'acabar-la a casa..
A l'hora de la cervesa, la companya Teresa Jordà va recomenar-me que no la toques més que per a ella ja estaba be, que si insistía  l'espatllaría, i que si no li feia cas. que li fes una foto per veure despres la diferencia. S'admeten comentaris i opinions de tota mena.

12 comentaris:

  1. de tota mena: la impresió primera, em commou molt més la inacabada, sens dubte, el silenci del blanc s'imposa i la visió va cap al test, molt bell

    haig de reconèixer que l'has acabat molt bé, sens dubte, però no aconsegueix l'enigma ni la magnitut de bellesa de l'altra, siguin benvinguts tos els comentaris

    ResponElimina
    Respostes
    1. TERESA,amiga: a més d'una gran pintora, ets capaç de fer un poema amb la critica d'una aquarel·la inacabada(..el silenci del blanc....la bellesa de la visió del test..).Conyetes a part valoro molt el teu comentari. gracies.

      Elimina
  2. Sí, sí Tonet tenía razón (como casi siempre)! También me gusta tal y como te la llevaste a casa, pero reconozco que el trabajo está muy bien terminado y te felicito por ello.
    Cada cual pinta como su cuerpo le pide y en cuestión de gustos hay para todos. Eres un perfeccionista!
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. TONET,tiene razón, evidente. Tu, amigo Joshemari tienes razón,y todos los compañeros que me dicen que dibujo demasiado, tienen razón. Tiene mas razón que un santo el maestro Borreguero que estuvo dandome clases todos los jueves durante cinco años(¿o fueron seis?) y ya me lo decia; ¡dibuixes massa!.Cuando sea mayor quizás sintetíce como sabeis hacer los que sabeis hacerlo. Os pido que no desmayeis en vuestros consejos.¡¡Petons i abraçades per a tots!!

      Elimina
    2. Amigo Boro, no tienes que envidiar a nadie, ni querer hacer algo parecido a algunos otros, como le dices a Cristina. Tu estilo es buenísimo. Nadie de los que pintamos en estas salidas pinta igual que el otro. Cada uno tiene su personalidad y tu la tienes.
      Otra cosa es si quieres hacer algo distinto...
      Qué sería de Antonio Lopez si tuviese que envidiar a los demás?

      Elimina
  3. No se per quina decidir.me, lo millor el teu treball com sempre acurat de dibuix i color.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI, o sento despres de la parrafada anterior he quedat mes vuit que en Guardiola, només dir-te que agraeixo els teus ànims. Una abraçada, i fins a finals de juliol.

      Elimina
  4. Boro a mi me gusta como quedó, en tu estilo, dubujada y bien acabadita.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Cristina. Algunas veces me gustaría hacer algo parecido a lo que tú haces tan bien. Besos.

      Elimina
  5. Antoni, crec que la Teresa, té raó amb agradar-l'hi la inacabada, queda un efecte molt maco,i fa mirar el motiu de l'estàtua, peró per altra part, es nota que no es feta amb aquesta intenció, i que no es més que un treball sense acabar, encara que quedi bé, l'acabada es tal com tú la tenies pensada, i t'ha quedat molt ben resolta, potser l'hi auries tingut que deixar més llum a l'estàtua, perqué en desengaixés de la foscor de l'arbre, per la resta, m'agrada molt. ¡Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Lo importante en una obra artística es que quede bien explicada y la segunda lo consigue, no necesita nada más, todo está ahí, ¿que más quieres?.
    Abrazos

    ResponElimina
  7. Amics Lluis i Benito (per ordre d'aparició):Molt agraït pels vostres comentaris, que donen la rao als altres companys(anyas)partidaris de la simplificació. Us prometo que ho intentaré.Una abraçada als dos, la del Benito una mica més fluixa(per lo del lumbago).A reveure.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.