dijous, 2 d’agost del 2012

Glicina del parc de la Tamarita


No coneixia el parc de la Tamarita i va ser una selecta novetat que dec a la Colla. Després de fer un volt amunt i avall vaig tornar al tema que va ser l'amor a primera vista. La fenomenal ombra de l'emparrat de la glicina, farcit de fulles verdes, ens va acollir durant tot el matí als qui pintàvem per allà (la Sara i jo). El sol no va ser problema però els mosquits rondant per les cames van arribar a posar-se impertinents. No estic insatisfet del resultat perquè finalment vaig resistir la perillosa crida a pintar-ho tot o la de revisar tots els elements amb més explicacions gratuites.

(Un record per la M. Antònia Cahué i les seves glicines. La cosa en la seva floració blava sí que deu ser una temptació molt perillosa!)

10 comentaris:

  1. ja la vaig veure al natural.
    Quin dibuix...!
    Quines transparencies del color...!
    Quina manera més neta d'explicar-ho...!
    Jo tambe vull que em piquin aquests mosquits.

    ResponElimina
  2. Has estado a la altura de tu nivel, Carlos.
    Muy buen trabajo y encantados de volver a verte!

    ResponElimina
  3. Amigo, no quise pintarla y eso que lo hice la vez anterior, porque temía emborracharme de verde y tú lo has conseguido magníficamente. Viéndola un buen rato, es una buena sesión de relax. Te felicito!
    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. ME GUSTA LA PROFUNDIDAD Y LA ARMONÍA TAN SUTIL, TE FELICITO,UN ABRAZO.

    ResponElimina
  5. He entrat per casualitat i veig la teva empremta. Gràcies per recordar-te de mi. Me l'he quedat per tornar-la a mirar i aprendre.

    ResponElimina
  6. Soberbia acuarela, muy bien ambientada, tanto que al verla me causa una sensación de frescura, paz y tranquilidad. Muy bien dibujada y el color acertado.
    Abrazos

    ResponElimina
  7. Amics,sóc el primer en alegrar-me que les coses surtin bé o força bé... si us digués que és l'aquarel·la de l'estiu de la que estic més content, us ho creuria-ho? Hi ha dies, com li vaig comentar a la Sara, que un està molt i molt predisposat a pintar... i això no garanteix res però sol ser un gran ajut, i aquell dia en tenia realment ganes. Un no està sempre igual. Gràcies pels vostres comentaris de debò!

    ResponElimina
  8. Jo la vaig veure en viu i en directe i aquest joc de llums i ombres em va agradar molt! Impactant! Que bé que fa sentir tenir ganes de pintar i que a més surti bé oi?

    Felicitats Carlos!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.