No coneixia el parc de la Tamarita i va ser una selecta novetat que dec a la Colla. Després de fer un volt amunt i avall vaig tornar al tema que va ser l'amor a primera vista. La fenomenal ombra de l'emparrat de la glicina, farcit de fulles verdes, ens va acollir durant tot el matí als qui pintàvem per allà (la Sara i jo). El sol no va ser problema però els mosquits rondant per les cames van arribar a posar-se impertinents. No estic insatisfet del resultat perquè finalment vaig resistir la perillosa crida a pintar-ho tot o la de revisar tots els elements amb més explicacions gratuites.
(Un record per la M. Antònia Cahué i les seves glicines. La cosa en la seva floració blava sí que deu ser una temptació molt perillosa!)
ja la vaig veure al natural.
ResponEliminaQuin dibuix...!
Quines transparencies del color...!
Quina manera més neta d'explicar-ho...!
Jo tambe vull que em piquin aquests mosquits.
Muy bueno tu trabajo Carlos!
ResponEliminaT'ha quedat meravellosa, de debó.
ResponEliminaHas estado a la altura de tu nivel, Carlos.
ResponEliminaMuy buen trabajo y encantados de volver a verte!
Amigo, no quise pintarla y eso que lo hice la vez anterior, porque temía emborracharme de verde y tú lo has conseguido magníficamente. Viéndola un buen rato, es una buena sesión de relax. Te felicito!
ResponEliminaUn abrazo.
ME GUSTA LA PROFUNDIDAD Y LA ARMONÍA TAN SUTIL, TE FELICITO,UN ABRAZO.
ResponEliminaHe entrat per casualitat i veig la teva empremta. Gràcies per recordar-te de mi. Me l'he quedat per tornar-la a mirar i aprendre.
ResponEliminaSoberbia acuarela, muy bien ambientada, tanto que al verla me causa una sensación de frescura, paz y tranquilidad. Muy bien dibujada y el color acertado.
ResponEliminaAbrazos
Amics,sóc el primer en alegrar-me que les coses surtin bé o força bé... si us digués que és l'aquarel·la de l'estiu de la que estic més content, us ho creuria-ho? Hi ha dies, com li vaig comentar a la Sara, que un està molt i molt predisposat a pintar... i això no garanteix res però sol ser un gran ajut, i aquell dia en tenia realment ganes. Un no està sempre igual. Gràcies pels vostres comentaris de debò!
ResponEliminaJo la vaig veure en viu i en directe i aquest joc de llums i ombres em va agradar molt! Impactant! Que bé que fa sentir tenir ganes de pintar i que a més surti bé oi?
ResponEliminaFelicitats Carlos!