Avui he estat a punt de no pintar. Quan a les 10 del matí ens hem trobat els de la colla en aquest mateix indret que representa l'aquarel·la, no he vist res que em motivés per posar-m'hi. Una mica desanimat he estat, primer fent-la petar amb en Miquel Pantaleón, a qui feia dies que no veia, i després amb en Lluís Montanyà a qui feia hores que no veia. Després desmotivat i sense tema he estat donant voltes pel barri fins que he tornat al punt de partida. I m'he trobat amb aquest joc de llums i ombres, i no ho he dubtat, però el rellotge marcava un quart d'una. I amb tant poc temps això és tot el que he pogut fer.
Rafel, no m'ho puc creure. Si és una plaça preciosa, tal i com demostra l'aquarel·la que has fet. Per mi està acabada del tot. Moltes vegades m'he assegut a un banc d'aquesta plaça a fer esboços mentres esperava que fos l'hora d'entrar a pintar a Can Deu.Quina pena avui no haver pogut venir.
ResponEliminaTú encontraste, aunque fuera por casualidad, esa luz intensa que tanto agradecemos los que pintamos a la acuarela. Yo no tuve esa suerte.
ResponEliminaLo has reflejado perfectamente.
Te felicito.
Fabulosa ,no se puede decir más de esta acuarela .Felicidades
ResponEliminaHola Rafael, m´agrada, es el complement, jo al
ResponEliminabalcó amb el Raimundo i tu a peu de carrer, fent
quasi el mateix tema, com dic: un altre Sant Dimecres!
SALUTACIONS!
Esta vist que no necesites gaire temps per fer una obra admirable Rafael, quan vares deixar de parlar amb mí, ja faltava molt poc per l'hora de plegar i encara no havies trobat el tema i vas i fas aixó tant maco, et felicito !!
ResponEliminasí que n'és de bona, sobretot la formosa façana, clar que segons la meva tradició el verd... és molt de verd toti què fa uns ton blavosos magnífics, tonet
ResponElimina