Aquarel·la de 35 x 26 cm. paper Hahnemühle Aniversary edition, de 425
gr. gra fi.
Aquest dimecres no vaig tenir el dia gens fi i la conseqüència va ser
una aquarel·la molt bruta i desgavellada, tant que una vegada a casa no em vaig
atrevir a posar-la al bloc, però tampoc vaig perdre les esperances
d'adecentar-la una mica. La vaig posar sota l'aixeta i la vaig netejar
de tot el color que vaig poder i sobre el que va quedar vaig tornar a la
brega. Tots sabem que quan una aquarel·la no ha sortit bé ja està
sentenciada, no obstant després de l'operació ja no m'ha fet tanta
basarda penjar-la.
caram rafael!! quins cops amagats, l'altre dia vaig descubrir un excel·lent dibuixant aquarel·lista amb la reproducció de la imatge del cartell que va ser d'un resultat exquisid, ferm i de gran domini, avui amb una retocada neta i molt, molt convincet, només et falta esblaveir el fons dels arbres per tal de donar profunditat, quin goig!! felicitats company
ResponEliminatonet
Quin domini de l'aigua. Potser t'ha quedat una mica plana però està força be, sobretot el primer terme.
ResponEliminaTe felicito Rafael! No sé lo que le has hecho pero te ha quedado una acuarela muy digna.
ResponEliminaHay que saber hacerlo!!!!
Hola i gràcies als tres. Jordà, he seguit el teu consell respecte del color de fons dels arbres, Ha millorat i potser això ha fet que no es vegi tant pla. Estàs d'acord Teresa? o no? Joshemari, yo creo que más que saber hacerlo es que hay que intentarlo las veces que haga falta, y a veces suena la flauta.
ResponElimina