dimecres, 16 de juny del 2010

Libetas. Perfundent Omnia Luce

perfundent omnia luce

16 comentaris:

  1. Amen. Ja no recordo el llatí. Peró li escau el títol. A veure si se'm encomana aquesta llum.

    ResponElimina
  2. « Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus... »
    Ay, qué recuerdos!!! No?
    Hace tanto tiempo de todo eso...
    Bueno, por el resultado, parece que todos hemos aprobado y a tí te pongo, esta vez (y no te acostumbres!) un sobresaliente. Sí, un sobresaliente en TODO! En todas tus pinturas o montajes tan bonitos y originales que nos sacas. Encima las fotos! Gracias por haberte incorporado a esta colla!
    Un "azo", de los gordos!

    ResponElimina
  3. gaudeamus igitur!! nada de acostumbrarme, dia especial para mi, reencuentro..., en fin hoy lo dejo, noies, és que m'emociono, gràcies
    tonet azo apretado y sincero a tot@s

    ResponElimina
  4. Perdona, pero ya no me acuerdo nada del latín y no puedo hermanar el título con la obra, pero dá igual, has hecho una cosa muy atrayente que me gusta.

    ResponElimina
  5. gràcies eduard, (llibertat. difondre la llum al món lema Universitari), l'encaix és visualtzada desde'l jardí i són finestres de la façana externa entre arbres frondosos, va ésser un dia especial, l'obra en aquarel·la és molt petita: 17,5x12,5cm sobre paper canson gra gruixut i els seus plecs lligats amb petits fils de seda natural, cap cosa però suficient per expresar-me

    ResponElimina
  6. Una obra pictòrica si l'acompanya un lema, un poema o una significació pot assolir una doble dimensió, però si la plàstica no emociona, la literatura no hi pot fer gaire cosa. Aquesta petita/gran aquarel·la, per sí sola, ja té una gran dimensió. La resta és un farciment que l'acaba d'arrodonir. El mateix diria d'una obra literària il·lustrada: una literatura mediocre per ben acompanyada que estigui de bones il·lustracions, no deixarà de ser mediocritat.
    Perdona el rotllo, ves a qui li ho explico tot això, a tu que estàs de tornada de tots aquests temes.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  7. "Veni Vidi Vici" aixó és el que has fet tu, aquesta aquarel·la està molt bé!! tonets

    ResponElimina
  8. Jordà, esta acuarela es todavía un verdadero placer de mirar. Tenemos ganas de pasar por la puerta para encontrar la luz. ¡ Soberbia!Un abrazo.

    ResponElimina
  9. Has envuelto el gótico con unas pinceladas limpias y enérgicas, con la maestría que te caracteriza.
    Sana envidia la que se siente al ver el resultado de esta obra de arte rápida y especial.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  10. en principi: gràcies a tots pels vostres comentaris, admiro la vostra capacitat crítica i humana,
    -Johsemari, las gracias las doy yo, no es nada fcil compartir mi vida y lo sabes, todos, todos hasta ahora habeis conseguido conmigo una excelente armonia, y digo otra vez, gracias

    -Rafael, tens tota la raó i sí que em cal i em val la retòrica, tots fem camí , res de tornada, amunt i moltes gràcies tonettttt

    -Cinta guapa, sempre ematent, hi vaig arribar, sí amb il.lusió, vaig veure allò que d'anys i panys coneixo, veèncer, mmm tant com vèncer--- vaig lluitant
    tonet agrait

    -Olivia, gracias por tu visita, por tus palabras acertadas en aquello de ganas de encontrar la luz, todo cierto, incluso especial, mi más sincero agradecimiento
    tonet Olivia

    -dpedro, al gòtic!! sí senyor, no podia passar per alt la magnificència de l'estil de la UB, nada de envidia, tu pintas y muy guapo, cada uno(queda más guapo)con su tema. Tonet!! moltes gràcies!!

    ResponElimina
  11. Realment impresionant aquesta obra. No se perquè no la vaig veure dimecres i veient-la aquí penjada m'ha impresionat. Encara que jo soc de Ciencies, entenc que aquest chorro de llum pot travessar quelsevol materia, com un laser. Felicitats.

    ResponElimina
  12. que luz, es la ventena que me gustaría tener, me dá sensación de alegria mirar tu acuarela, muy bien.
    besitos

    ResponElimina
  13. -Albert, era al racó del canto, molt petita i fàcil de no veura-la, gràcies per percebre-la, gràcies

    -Cristina, la teva alegria és la meva, tonet guapa

    - dpedro, res de gòtic, ja dèia jo que m'havia precipitat: Elies Rogent i la Universitat de Barcelona
    Escrito por Universidad de Barcelona
    el trobaràs al Google, fa de bon llegir

    tonet

    ResponElimina
  14. Teresa, en cada ocasió m'impressiones més per la teva creativitat, et fel-licito !! crec que aquesta vegada t'has superat a tú mateixa si aixó es possible.

    ResponElimina
  15. bluffff gràcies muntanyà, cada dia un pas, endavant o bé enderrera, qui ho sap!! tonet

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.