dijous, 14 de febrer del 2013

Per Sant Andreu



Dues notes de Sant Andreu. Cúpula i campanar, aquarel·la i un carrer fet a tinta amb el Pilot Parallel.
Lo millor, la companyia de la Mercé i en Quim.

19 comentaris:

  1. Tens un bon ull Teresa, m´agrada el que fas.
    En relació al teu comentari de la meva aquarel.la quatre coses:
    Les taques només hi ha un secret: fer-les a la primera, fer un consomé ben espès i no tenir por
    ( fer servir papers de grá gruixut i una mica bons ).
    Els colors: Blaus: Ultramar i Prusia, Vermell: Winsor. Marrons: Siena cremada, siena natural i Terra natural (aquest espesa molt el consomé i per aixo m´agrada, es com la Maizena dels colors) ).
    Grocs: cero patatero. Verds: cero patatero. ( muerto el perro, muerta la rabia )
    Foscus: basicament Ultramar+Siena cremada
    La meva tecnica: o pinto o no pinto, peró si pinto, pinto lo maxim de fosc que el color que vaig a fer em permet. Penso: despés ja faré els tons clarets. Però el blanc es tan maco que moltes vegades el deixo, de fet jo penso que en aquarel.la els colors aigualits no tenen gens de gracia. I els colors que queden al costat de colors aigualits també perden gracia.
    La síntesi: Aixo precisament tu ho fas millor que jo !
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola tremenda!
    Tus creaciones siempre me han gustado y estas no son la excepción.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Ei, Quim,

    Estic d'acord amb el que dius dels papers, alt gramatge i bons, sobretot pels que gastem molta aigua.
    Pel que fa als colors, la paleta que tu dius és sobria i segura, són colors que no fallen i tret del vermell Winsor i potser del Prusia és la paleta que he fet servir durant anys potser influenciada per en M. P. El verd crec que és un color impossible, val més fer-lo que no comprar-lo.
    Gràcies per explicar-me la teva tècnica que fa pensar més en la de l'oli que no pas en la de l'aquarel·la ja que ataques de primera amb els foscos. SORT QUE DEIXES BLANCS que per mi són el que dona vida a l'aquarel·la. La síntesi és un tema apart, és el que jo intento fer ara..... en fi que no és fàcil però val la pena. Continuo pensant que les teves taques són molt maques. A més tens una cosa que valoro molt ´és que "qui no s'arrisca, no pisca".

    ResponElimina
  4. El dimecres ja m'agradaven, felicitats (vam estar bé en aquell racó, no?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Quim que hi vàrem estar bé. Això dels carrerons ens va.

      Elimina
  5. Eres genial Maite!!! Con tan poco y cuatro manchas consigues un efecto extraordinario. Y es que no le faltan nada!! Es tu sensación a primera vista y eso es lo que vale!!
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Si Joshemari, es mi sensación que no sensacional, ja,ja,ja

    ResponElimina
  7. Estan molt bé aquest 'flaixos' que fas. Tenen moltissima força.

    ResponElimina
  8. Bona rauxa i decidida. A mi m'agraden molt els mils colors verds de la naura. Encara que a molts pintors no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Mª Antònia. A mi els verds de la natura també m'agraden però em resultem impossibles de fer.

      Elimina
  9. sencillos pero matones Teresa, Viva la sencillez con encanto, un abrazo.

    ResponElimina
  10. Teresa, estas escapadas tuyas de la acuarela clásica y el dibujo, te salen perfectas. Algún día voy a probar la Paralel.

    ResponElimina
  11. Teresa, estas escapadas tuyas de la acuarela clásica y el dibujo, te salen perfectas. Algún día voy a probar la Paralel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduardo, la pararell es una gozada, al menos para mi ya que permite no hacer las cosas perfectas y a mi esto me gusta.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.