El esbòs sembla que funciona molt millor. Em sembla que és per dues coses: en el esbòs, el fosc dels cipresos no queda aïllat perquè el cel o fons de la dreta també és fosc. I a baix les tres taques toronjes de la aquarel·la són molt potents, fan una horitzontal que frena el recorregut de la vista, estan aïllades i no expliquen el tema. Els pilars del camí també queden aïllats, en canvi en el esbòs el clar dels pilars es fusiona amb el clar del camí i el primer terme. Es important segons la meva manera de pensar que les grans masses de clars i foscos estiguin agrupades. La trampeta de pintar els troncs i branques dels arbres es pintarlos mes clars que el fons per on passen si el fons es fosc i mes clars si el fons es clar. Fent-ho aixins les ratlles queden partides i no dirixeixen tant la mirada. Aixo ho es fet en el esbós i no ho has fet tant be en la aquarel.la. Una altre trampeta es pintar ombres en el tronc i branques a on ens interesa, independentment de la realitat. Aixo t´ho dic no perque pensi que pintes malament, ja que el esbós l´has "pintat" tu. Per lo tant es evident que en saps un pou, el que passa es que despres las "musas has pasao de ti" com diu en Serrat, el cantant. Una abraçada QUIM !!
És veritat que els xipresos del fons haurien d'estar més integrats amb la vegetació de davant com al esbos. També és cert que en l'aquarel·la s'ha perdut el camí i ha fet que les columnes i els tests de davant quedin desintegrats. Molt interessant la teva visió, la veritat és que quan estic en plena feina sobre el terreny, el cervell només em funciona parcialment i és després quan els colors, les llums, les formes agafen sentit.
Moltes gràcies pels teus comentaris, em semblen molt encertats. Crec que aquesta hauria de ser una línia de millora en la colla.
On he escrit : "La trampeta de pintar els troncs i branques dels arbres es pintarlos mes clars que el fons per on passen si el fons es fosc i mes clars si el fons es clar" volia dir fosc. O sigui fons fosc branca clara i fons clar branca fosca.
Sito, como no es costumbre habitual en Quimet, el responder en el blog... te ha emocionado y por eso has perdido el hilo y repites tantas veces. Ja, ja, ja!
Bé, deixant de banda el tema dels xipresos que, al meu parer, no haurien d'estar tan destacats, és una aquarel.la força atractiva. I la torna, també. Et felicito, Quim.
Amigo Quimet, espero no te moleste la bromita... Ni tampoco a Sito. Esta vez encuentro que los turrones no te han permitido pintar tan bien como otras veces. Pero a mi me gusta bastante, tanto el boceto como los colores del acuarelado.Es mi modesta opinión. Bueno, otra vez será.
Quim, escolta el teu "TOCAYO" que s'está esgargamellant, per explicar-te, com fer trampes al solitari. Jo les veig, totes tres, molt interessants. Bona feina. Si senyor, es molt bó investigar, com tú ho fás.
.jpg)
El esbòs sembla que funciona molt millor. Em sembla que és per dues coses: en el esbòs, el fosc dels cipresos no queda aïllat perquè el cel o fons de la dreta també és fosc. I a baix les tres taques toronjes de la aquarel·la són molt potents, fan una horitzontal que frena el recorregut de la vista, estan aïllades i no expliquen el tema. Els pilars del camí també queden aïllats, en canvi en el esbòs el clar dels pilars es fusiona amb el clar del camí i el primer terme. Es important segons la meva manera de pensar que les grans masses de clars i foscos estiguin agrupades.
ResponEliminaLa trampeta de pintar els troncs i branques dels arbres es pintarlos mes clars que el fons per on passen si el fons es fosc i mes clars si el fons es clar. Fent-ho aixins les ratlles queden partides i no dirixeixen tant la mirada. Aixo ho es fet en el esbós i no ho has fet tant be en la aquarel.la. Una altre trampeta es pintar ombres en el tronc i branques a on ens interesa, independentment de la realitat.
Aixo t´ho dic no perque pensi que pintes malament, ja que el esbós l´has "pintat" tu. Per lo tant es evident que en saps un pou, el que passa es que despres las "musas has pasao de ti" com diu en Serrat, el cantant.
Una abraçada QUIM !!
Quim,
EliminaÉs veritat que els xipresos del fons haurien d'estar més integrats amb la vegetació de davant com al esbos.
També és cert que en l'aquarel·la s'ha perdut el camí i ha fet que les columnes i els tests de davant quedin desintegrats.
Molt interessant la teva visió, la veritat és que quan estic en plena feina sobre el terreny, el cervell només em funciona parcialment i és després quan els colors, les llums, les formes agafen sentit.
Moltes gràcies pels teus comentaris, em semblen molt encertats.
Crec que aquesta hauria de ser una línia de millora en la colla.
On he escrit : "La trampeta de pintar els troncs i branques dels arbres es pintarlos mes clars que el fons per on passen si el fons es fosc i mes clars si el fons es clar" volia dir fosc. O sigui fons fosc branca clara i fons clar branca fosca.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSito, como no es costumbre habitual en Quimet, el responder en el blog... te ha emocionado y por eso has perdido el hilo y repites tantas veces. Ja, ja, ja!
EliminaEs que a veces tartamudeo !
EliminaBé, deixant de banda el tema dels xipresos que, al meu parer, no haurien d'estar tan destacats, és una aquarel.la força atractiva. I la torna, també. Et felicito, Quim.
ResponEliminaAmigo Quimet, espero no te moleste la bromita... Ni tampoco a Sito. Esta vez encuentro que los turrones no te han permitido pintar tan bien como otras veces. Pero a mi me gusta bastante, tanto el boceto como los colores del acuarelado.Es mi modesta opinión. Bueno, otra vez será.
ResponEliminaLas dos notas llevan tu sello y tu impronta, eso también es importante, se te reconoce muy bien.
ResponEliminaQuim, escolta el teu "TOCAYO" que s'está esgargamellant,
ResponEliminaper explicar-te, com fer trampes al solitari.
Jo les veig, totes tres, molt interessants.
Bona feina. Si senyor, es molt bó investigar, com tú ho fás.
Me gusta el padre el hijo y el espíritu santo, Quim enhorabuena.
ResponEliminaEstán las tres piezas muy bien hechas y bien cazadas, sin moverte del sitio. Te felicito
ResponElimina