grec

dijous, 28 d’abril de 2016

RETORNEM A MONTJÜIC i ENS HI QUEDAREM UNA SETMANA MES

28-04-2016 Montjuïc, un parc atractiu!

        Sembla que tinguem fixació amb aquest indret. Així ho demostren les visites sovintejades i per partida doble: Poble Espanyol, MNAC... però la imaginació fa que, des dels terrats de l'antiga fàbrica Casaramona es pinti el Palau Nacional o des del Pavelló d'Alemanya el Caixa Fòrum. Formo part de la Colla des del proppassat octubre i em manca perspectiva històrica, però seria bo admetre suggeriments i valorar els llocs més desitjats...
Perdoneu però algú ho havia de dir!
Com a mostra que no em limito a objectar, reprodueixo la resposta de la meva demanda d'anar a pintar al Palau Güell:
Ja em direu.

Aquest dimecres el terrat del Caixa Fòrum semblava més la tundra russa que una coberta amb "voltes a la catalana". Però el lloc s'ho val. El Modernisme i la Mancomunitat foren una període gloriós per Catalunya. Quins artesans! Ebenistes, mestres d'obra, ceramistes, mecenes, escultors, pintors, manyans... També professionals: arquitectes, metges, enginyers...
Davant d'un devessall de detalls arquitectònics d'en Puig i Cadafalch {fou arquitecte, historiador de l'art i polític català. Exercí de polític com: regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), Diputat provincial (1913–1924), president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924), morí el 1956}, és irresistible recollir-los amb detall. Un dibuixant ho farà amb DIBUIXOS. Potser un infant en diria "dibujitos" però només quan creixi podrà copsar la diferència.
Vaig arribar aviat. Era previst aprofitar l'avançament d'hora per xerrar sobre perspectiva. Però la vaga mètrica i no haver llegit bé la convocatòria van retallar la sessió. Però, els que hi érem, vàrem aprendre i/o refrescar idees. L'espera em serví per fer un esquema de l'accés amb el "paraigües" d'en Arata Isosaki. però quedà a mitges.


A les 10,45 el dia rúfol no convidava a plantar-se al mig del terrat. Però volia tenir una ampla perspectiva de la torre del dipòsit i així ho recullen algunes de les fotografies que s'han penjat en l'encapçalament.

A les 12, pelat de fred, anant al bar per escalfar-me les mans, un para-sol en un dia núvol i gelat em motivà a fer un miracle (com al Laberint) i vaig fer sortir el sol.

Aquí us presento la seqüència dels meus treballs després d'acolorir el primer i el tercer.
El proper dimecres caldrà repensar-s'ho.
            NOTA: Si, amb perspectiva, es vol repetir la sessió prèvia, feu-m'ho saber.

AMB EL VIST I PLAU D'EN J.M GORGAS, penjo la seva aquarel·la equilibrada.
                                              Ja dirà l'interessat que li sembla.                                                

5 comentaris:

  1. Me quito el sombrero tres veces!!!!!!!!!!!!!! baya tres trabajos, te felicito.

    ResponElimina
  2. Los tres muy buenos trabajos. personalmente prefiero la primera y la tercera, quizás por la composición más equilibrada.

    ResponElimina
  3. ara s'assembla molt mes al original, gracies!

    ResponElimina
  4. Joan Mª: Quin treball més acurat d'informació. Hi ha un domini de moltes tècniques. Ole¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  5. Si no hi ha vaga de metro,o qualsevol altre impediment,romandrè davant, a dos quarts de deu.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades.