Glòria a la Colla...
a les Altures...
el Senyor Cambó, amb la mà,
just, ens ho va assenyalar
Pujeu..., pujeu, fins a dalt
que veureu la Catedral
Mentres la llum m'enbolcallà
amb el seu deliciós manto...
jo, ja pensava que demà,
menjaría aquest llamàntol.
Com o toques xato, son molt bones, em falta l'arros.
ResponEliminaLa mano tiene el mismo colorido que la langosta! Porque será ? La catedral preciosa!
ResponEliminaTrabajo artístico, documental y gastronómico, no se urde pedir más.
ResponEliminaUn gran abrazo
Cambó , Llamàntol.. Turner !... Fernando en estat pur !!
ResponEliminaJoan Mª: Com és habitual en tú la imaginació i provocació fa que destaquis artísticament
ResponEliminallegas tarde el llamantol ya me lo comi yo mo hay nada que se te resista mar cielo y lo que te pongan por delante lo resuelves con gracia y un buen dibujo, gracias maestro de la ironia
ResponEliminaM'agraden les teves poesies amb rima però mes el paisatge d'avui té molta poesia.
ResponEliminaFelicitats company¡¡¡
La peixeteria i ara també marisquereia va "viento en popa", l'aquarel.la de la catedral de fàbula... estas tocat per la mà del Sr, Cambó. Genial Sr. Fernando
ResponEliminaJa, ja, també veies tan real el llamantol? La segona has aconseguit uns colors preciosos, m'has fet recordar els impresionistes. Et felicito
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt molt bines Fernando, però si us plau, deixa una mica per als altres, que ho acaparas tot, l'art i l'aliment .... Que al final és el mateix.
ResponEliminaBines no :.....bones !...grrrr.....
ResponEliminaLa agresividad de los gestos de la primera y del bogavante contrastan con la paz que emana de la vista de la catedral.
ResponEliminaBona "zarzuela" la mà i el llamantol lliguen molt be.
ResponElimina