dijous, 23 de novembre del 2017

TERRATADA... Mes Alt que Sant Pere...

Glòria a la Colla... 
a les Altures...



el Senyor Cambó, amb la mà,
just, ens ho va assenyalar




Pujeu..., pujeu, fins a dalt
que veureu la Catedral 

 


Mentres la llum m'enbolcallà
amb el seu deliciós manto...
jo, ja pensava que demà,
menjaría aquest llamàntol.  

14 comentaris:

  1. Com o toques xato, son molt bones, em falta l'arros.

    ResponElimina
  2. La mano tiene el mismo colorido que la langosta! Porque será ? La catedral preciosa!

    ResponElimina
  3. Trabajo artístico, documental y gastronómico, no se urde pedir más.
    Un gran abrazo

    ResponElimina
  4. Cambó , Llamàntol.. Turner !... Fernando en estat pur !!

    ResponElimina
  5. Joan Mª: Com és habitual en tú la imaginació i provocació fa que destaquis artísticament

    ResponElimina
  6. llegas tarde el llamantol ya me lo comi yo mo hay nada que se te resista mar cielo y lo que te pongan por delante lo resuelves con gracia y un buen dibujo, gracias maestro de la ironia

    ResponElimina
  7. M'agraden les teves poesies amb rima però mes el paisatge d'avui té molta poesia.
    Felicitats company¡¡¡

    ResponElimina
  8. La peixeteria i ara també marisquereia va "viento en popa", l'aquarel.la de la catedral de fàbula... estas tocat per la mà del Sr, Cambó. Genial Sr. Fernando

    ResponElimina
  9. Ja, ja, també veies tan real el llamantol? La segona has aconseguit uns colors preciosos, m'has fet recordar els impresionistes. Et felicito

    ResponElimina
  10. Molt molt bines Fernando, però si us plau, deixa una mica per als altres, que ho acaparas tot, l'art i l'aliment .... Que al final és el mateix.

    ResponElimina
  11. La agresividad de los gestos de la primera y del bogavante contrastan con la paz que emana de la vista de la catedral.

    ResponElimina
  12. Bona "zarzuela" la mà i el llamantol lliguen molt be.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.