Tot anant cap a Glòries pensava "què carat s'hi podia pintar allà". Finalment m'he decidit pel tema que veus. Avui he gaudit de la companyonia de 100.000 nens i nenes que han estat tota l'estona, sense interrupció, voltant, trepitjant, comentant, cridant, preguntant, "emprenyant", esguardant... al lloc on érem. S'ha acomplert la frase "deixeu que els infants s'acostin a mi", però sense exagerar, eh!
Et faltan alguns nens per l'aquarel.la, renoi de crius, interesats, emprenyadors de totes formes exelents testics de la nostra feina. La aquarel.la malgrat tot ben resolta.
ResponEliminaBien los espejos del tejado! Y eso que son un dolor de cabeza!
ResponEliminaBé, bé, amb solvència.
ResponEliminaRecordo pel que dius auesta sensació d'estar envoltat dels alegres borinots i dels seus continus comentaris que moltes vegades m'han fet somriure.
Toca visita temàtica i estar al carrer i en grup els transforma en "esos locos bajiitos" que són el nostre futur.
Pot ser que surti d'entre ells un futur Xevi?
Muy buen tema, muy bien ejecutado.
ResponEliminaSurt tot, una composició plena i molt estructurada... ,me agrada molt
ResponEliminaJo, porque no había más cosas... que si no, también las pintabas!! Buena y completa acuarela.
ResponElimina