Un nuevo acierto. La fachada ocupa la mitad del lienzo y sin embargo no se ve "invasiva". Quizás falta de apoyo en la farola que asoma tímidamente, pero no resta belleza al acabado ocre-azul. El cielo y el último plano perfectos.
Está molt bé, Joan, m'agrada molt tot, i les figures a on moltes vegades es falla, també están molt ben col-locades i naturals, la noia amb bossa, la vella amb bastó...aquets detalls fan que no siguin unes figures posades perqué sí. Et felicito..! Una abraçada!
Te molt bona pinta Joan. Les dificultats del tema les has resolt amb mestria. Això és important i suposo que estàs satisfet. La pregunta es: es podria resoldre millor aquest tema? A part de petits detalls, jo no li veig la manera. (potser li sobra un tros a dalt, però va a gustos i si penses el mateix hi ha fàcil solució)
Quim, acabo de llegir el llibre que ens vas recomanar de Andrew Loomis, i ara entenc una mica més els teus plantejaments pictòrics i la teva filosofia d´afrontar els temes i la manera de resoldres. Has tingut el millor professor del món i tu el millor alumne possible i per aixó pintes aquestes maravelles d'aquarel.les que cada setmana ens regales. De totes maneres a mí m'ha trencat els esquemes; jo anava practicant dibuix amb un llibre que és de la catedràtica de dibuix norteamericana Betty Edwars, que es diu APRENDER A DIBUJAR con la parte derecha del cerebro; basa la seva teoria en que la part dreta del cervell controla tota la informació i desenvolupament de qualsevol activitat artística, sigui dibuix, pintura, proporcions, perspectiva etc.. i que cal potenciar-lo ja que la majoria de la gent no han aprés ha pintar i dibuixar de petits; a més per apendre fa servir elements auxiliars com la fotografia , "mirillas" de plàstic etc, pero només fins que hagis educat el cervell. En canvi el sr Loomis, diu que no, que desde el primer dia t'has de llançar a la piscina i sense flotador..MENUDO DILEMA. Una abraçada i moltes felicitats per les teves aquarel.les.
En el libro de Loomis, excelente en todos los sentidos, al final del libro como despedida escribe " Te he dado muletas para que aprendas a andar, pero por tu bien tíralas y camina por ti mismo". Tu lo estás consiguiendo, te felicito por tus adelantos, muy notables. Abrazos
El progrès,? qui en parla, ja,?. Les teves obres son molt bones, i domines la situació. Ho veus !!! Potse sí, com diu el Quim, no cal anar a pintar, fins a les calces de Sant Pere, en sobre un troç, a dalt.
Una magnífica acuarela, amigo Joan!! Como dice el maestro, de la frase de Loomis en su libro: "tú ya puedes caminar y ya no necesitas las muletas..." Chico, has dado un salto enorme pintando y en muy poco tiempo. Lo llevarías dentro... Los colores son inmensos! Quizás el dibujo... y cortar la parte de arriba, como alguien ya te ha recordado... Pero estas nimiedades, no hacen perder nada la gran calidad de la acuarela. Te felicito. Un fuerte abrazo.
Qué bien; Joan! Te has soltado! Me encanta este trabajo que evidencia un progreso muy evidente.Un abrazo
ResponEliminaUn nuevo acierto. La fachada ocupa la mitad del lienzo y sin embargo no se ve "invasiva". Quizás falta de apoyo en la farola que asoma tímidamente, pero no resta belleza al acabado ocre-azul. El cielo y el último plano perfectos.
ResponEliminaEstá molt bé, Joan, m'agrada molt tot, i les figures a on moltes vegades es falla, també están molt ben col-locades i naturals, la noia amb bossa, la vella amb bastó...aquets detalls fan que no siguin unes figures posades perqué sí. Et felicito..! Una abraçada!
ResponEliminaJoan cada vegada m'agradan més les tevés acuarel-les aquesta es estupenda.Felicitats
ResponEliminaTe molt bona pinta Joan. Les dificultats del tema les has resolt amb mestria. Això és important i suposo que estàs satisfet.
ResponEliminaLa pregunta es: es podria resoldre millor aquest tema? A part de petits detalls, jo no li veig la manera. (potser li sobra un tros a dalt, però va a gustos i si penses el mateix hi ha fàcil solució)
Joan, cada cop millores a mes velocitat, m'agrada molt
ResponEliminaQuim, acabo de llegir el llibre que ens vas recomanar de Andrew Loomis, i ara entenc una mica més els teus plantejaments pictòrics i la teva filosofia d´afrontar els temes i la manera de resoldres. Has tingut el millor professor del món i tu el millor alumne possible i per aixó pintes aquestes maravelles d'aquarel.les que cada setmana ens regales. De totes maneres a mí m'ha trencat els esquemes; jo anava practicant dibuix amb un llibre que és de la catedràtica de dibuix norteamericana Betty Edwars, que es diu APRENDER A DIBUJAR con la parte derecha del cerebro; basa la seva teoria en que la part dreta del cervell controla tota la informació i desenvolupament de qualsevol activitat artística, sigui dibuix, pintura, proporcions, perspectiva etc.. i que cal potenciar-lo ja que la majoria de la gent no han aprés ha pintar i dibuixar de petits; a més per apendre fa servir elements auxiliars com la fotografia , "mirillas" de plàstic etc, pero només fins que hagis educat el cervell. En canvi el sr Loomis, diu que no, que desde el primer dia t'has de llançar a la piscina i sense flotador..MENUDO DILEMA.
ResponEliminaUna abraçada i moltes felicitats per les teves aquarel.les.
Muy bien tocada y planteada. Veo en tus últimos trabajos una evolución a mas, en todo. Eres un buen acuarelista. Te felicito !
ResponEliminamuy bien resuelta y se puede apreciar una progesion muy importante dia a dia en tus pinturas
ResponEliminaCada día eres más acuarelista y esto queda evidenciado en tus últimos trabajos.
ResponEliminaEn el libro de Loomis, excelente en todos los sentidos, al final del libro como despedida
ResponEliminaescribe " Te he dado muletas para que aprendas a andar, pero por tu bien tíralas y camina
por ti mismo". Tu lo estás consiguiendo, te felicito por tus adelantos, muy notables.
Abrazos
Es fantástica en todo sentido. Es increible como has ido cambiando desde que te conozco! Tus trabajos son mas maduros, mucho mas... te felicito!
ResponElimina..la bala l'has fotut al vell mitg de la diana ! Les dos son molt bones , pro la primera es genial
ResponEliminaTe felicito Joan!!!!! has hecho un trabajo precioso, cada día se te ve mas suelto, un abrazo.
ResponEliminaJoan Mª: Molt bé Joan, ja em va sorprendre al veure la teva obra. M'agrada molt el conjunt
ResponEliminaMolt bona composició, m'agrada tot, no hi puc fer cap retret. Felicitats.
ResponEliminaJa et vaig dir, al veure l'original, que m'agradaba molt. Crec que vas millorant molt día a día.
ResponElimina
ResponEliminaEl progrès,? qui en parla, ja,?. Les teves obres
son molt bones, i domines la situació. Ho veus !!!
Potse sí, com diu el Quim, no cal anar a pintar,
fins a les calces de Sant Pere, en sobre un troç, a dalt.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna magnífica acuarela, amigo Joan!! Como dice el maestro, de la frase de Loomis en su libro: "tú ya puedes caminar y ya no necesitas las muletas..." Chico, has dado un salto enorme pintando y en muy poco tiempo. Lo llevarías dentro...
ResponEliminaLos colores son inmensos! Quizás el dibujo... y cortar la parte de arriba, como alguien ya te ha recordado... Pero estas nimiedades, no hacen perder nada la gran calidad de la acuarela. Te felicito.
Un fuerte abrazo.