Hola Colla Vau tenir un dimecres molt inspirat, trobo. Aprofito una mica de temps lliure per fer uns comentaris en un sol paquet (Si trobeu que seria millor idea fer-ho d'una altra manera feu-m'ho saber, però trigues menys que un per un -o pitjor fer-ho en cada blog particular! ) La primera de Raimundo va quedar molt aconseguida de composició (perspectiva, tres grans plans, equilibri llum i ombra), de textura (empastat i pinzell sec), de color (sobrietat, contenció i equilibri de freds i calents...); fins i tot les figures van quedar molt ben col·locades aquesta vegada, i els cotxes, fluïnt cap a l'esquerra, també. La seva bessona, d'Eduardo Vicente, és lluminosa, vibrant i també molt ben composada. Em sento més identificat amb aquest estil, també em surten coses amb detall i certa definició de cada cosa. La d'Antonio Borreguero és de senyor professional, amb soltura de pintor impressionista, com sempre, més pensant en taques de color que en dibuix (tot i que el dibuix, "bien, gracias", sempre se li aguanta bé). Un s'imagina que qualsevol dia et pots trobar penjada aquesta obra o similar, amb un marc aparatós, al despatx d'un metge de la Bonanova. En Francesc Bueno ha apostat per l'atmòsfera de conjunt en comptes d'analitzar elements com altres vegades i la cosa ha resultat profitosa. De la de Joshemari destaco que ha posat menys línies negres que altres vegades -que a ell li agraden molt i a mi, no tant- i crec que li ha sortit un paisatge urbà més pictòric, menys dur, i enfatitzant la joie de vivre que es lo suyo (i a mi ja m'agrada). La de Domingo Benito és la que m'ha semblat més clar com es podia millorar: la taca groga de llum vertical a la dreta estava molt bé, però la resta de l'aquarel·la calia virar-la al blau perquè també era grogenc i la llum no destacava. Ho he provat amb el Gimp i el resultat a mi m'agrada més... Més truco encara seria enfosquir tot menys la llum, etc. A l'original, millor no tocar res perquè s'embrutaria... La d'Eduardo D.C. és una bona imatge d'il·lustració; a destacar la bona construcció del grup escultòric en contrast amb els colors de tardor dels arbres... La d'en Jordi penso que milloraria difuminant els edificis del fons i que els arbres es retallin sobre fons més confús. La d'en Bertran potser també podria beneficiar-se d'una operació de destacar el primer pla. Tot i que J.M. Sánchez té un sentit trepidant del color que és una de les moltes maneres de tocar l'aquarel·la que poden resultar excel·lents, sóc dels qui els agraden les perspectives ben col·locades -tot i que hi ha qui diu que no importa- i aquí s'hauria de revisar què passa amb les línies de fuga.
Quan escric això, crec que no m'he deixat ningú dels que havien baixat el seu treball. Salutacions
Creo que vas a lograr lo que tienes en tus pensamientos sin parecerte en nada a nadie, pelea pelea hasta que consigas lo que tienes en el coco que siempre tenemos que estar en movimiento,enhorabuena, un abrazo.
La primera me parece magnífica. Con toda esa luz que tan bien sabes expresar en tus acuarelas. Pero la segunda, esos tonos azulados no acaban de convencerme. Ya sé que estas haciendo pruebas. Un fuerte abrazo.
Amigo Raimundo, es muy loable que estés intentando mejorar tu estilo, es una tarea árdua, es como intentar dar el triple salto mortal sin red, pero hay que intentarlo. Un buen amigo pintor a veces juzgaba a un pintor que decían lo hacia muy bien: "Si pinta bien, pero sólo pinta lo que sabe". Aquí está el quid de la cuestión, tenemos que intentar pintar lo que no sabemos, porque lo que sabemos ya lo hemos hecho Animo y adelante con tu propósito Abrazos.
Amigo Sarrate, gracias por tu comentario y tomo buena nota, aunque no esté de acuerdo, claro que podía haber sido más azul, o más oscura o más no se qué, pero ya está, a la proximá lo tendré en cuenta, siempre son muy positivos ,los comentarios de los compañeros y a sí hay que tomarlos. Abrazos
Pero Raimundo... ¿Eres tú? La primera me gusta mucho, creo que es genial,tiene mucha luz como casi todas las tuyas, pero el estilo es más suelto y espontáneo. La segunda también está bien como prueba, pero creo que este azul, le quita mucha luz. ¡Un abrazo!
Estoy completamente de acuerdo con la idea de Eduardo Vicente de crear un Cajón de Sastre para verter comentarios generales, anécdotas y consejos sobre pintuta a la acuarela e incluso que sirviera como vehículo de contacto entre los componentes de la colla. ¿Quien más se apunta a la idea?
La de dalt m´agrada molt, es nota que ets un alumne avançat.
ResponEliminaHola Colla
ResponEliminaVau tenir un dimecres molt inspirat, trobo. Aprofito una mica de temps lliure per fer uns comentaris en un sol paquet (Si trobeu que seria millor idea fer-ho d'una altra manera feu-m'ho saber, però trigues menys que un per un -o pitjor fer-ho en cada blog particular! )
La primera de Raimundo va quedar molt aconseguida de composició (perspectiva, tres grans plans, equilibri llum i ombra), de textura (empastat i pinzell sec), de color (sobrietat, contenció i equilibri de freds i calents...); fins i tot les figures van quedar molt ben col·locades aquesta vegada, i els cotxes, fluïnt cap a l'esquerra, també.
La seva bessona, d'Eduardo Vicente, és lluminosa, vibrant i també molt ben composada. Em sento més identificat amb aquest estil, també em surten coses amb detall i certa definició de cada cosa.
La d'Antonio Borreguero és de senyor professional, amb soltura de pintor impressionista, com sempre, més pensant en taques de color que en dibuix (tot i que el dibuix, "bien, gracias", sempre se li aguanta bé). Un s'imagina que qualsevol dia et pots trobar penjada aquesta obra o similar, amb un marc aparatós, al despatx d'un metge de la Bonanova.
En Francesc Bueno ha apostat per l'atmòsfera de conjunt en comptes d'analitzar elements com altres vegades i la cosa ha resultat profitosa.
De la de Joshemari destaco que ha posat menys línies negres que altres vegades -que a ell li agraden molt i a mi, no tant- i crec que li ha sortit un paisatge urbà més pictòric, menys dur, i enfatitzant la joie de vivre que es lo suyo (i a mi ja m'agrada).
La de Domingo Benito és la que m'ha semblat més clar com es podia millorar: la taca groga de llum vertical a la dreta estava molt bé, però la resta de l'aquarel·la calia virar-la al blau perquè també era grogenc i la llum no destacava. Ho he provat amb el Gimp i el resultat a mi m'agrada més... Més truco encara seria enfosquir tot menys la llum, etc. A l'original, millor no tocar res perquè s'embrutaria...
La d'Eduardo D.C. és una bona imatge d'il·lustració; a destacar la bona construcció del grup escultòric en contrast amb els colors de tardor dels arbres...
La d'en Jordi penso que milloraria difuminant els edificis del fons i que els arbres es retallin sobre fons més confús. La d'en Bertran potser també podria beneficiar-se d'una operació de destacar el primer pla.
Tot i que J.M. Sánchez té un sentit trepidant del color que és una de les moltes maneres de tocar l'aquarel·la que poden resultar excel·lents, sóc dels qui els agraden les perspectives ben col·locades -tot i que hi ha qui diu que no importa- i aquí s'hauria de revisar què passa amb les línies de fuga.
Quan escric això, crec que no m'he deixat ningú dels que havien baixat el seu treball.
Salutacions
Creo que vas a lograr lo que tienes en tus pensamientos sin parecerte en nada a nadie, pelea pelea hasta que consigas lo que tienes en el coco que siempre tenemos que estar en movimiento,enhorabuena, un abrazo.
ResponEliminaQuè més puc dir. Ja saps que el teu estil m'agrada. Posat a triar, m'agrada més la primera.
ResponEliminaLa primera me parece magnífica. Con toda esa luz que tan bien sabes expresar en tus acuarelas. Pero la segunda, esos tonos azulados no acaban de convencerme. Ya sé que estas haciendo pruebas.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
mis respetos raimundo! muy buena la primera y buena la segunda, no sé que pruebas estás pasando pero las superas, segur!!
ResponEliminatonet guapu, amunt!
Amigo Raimundo, es muy loable que estés intentando mejorar tu estilo, es una tarea árdua, es como intentar dar el triple salto mortal sin red, pero hay que intentarlo. Un buen amigo pintor a veces juzgaba a un pintor que decían lo hacia muy bien: "Si pinta bien, pero sólo pinta lo que sabe". Aquí está el quid de la cuestión, tenemos que intentar pintar lo que no sabemos, porque lo que sabemos ya lo hemos hecho
ResponEliminaAnimo y adelante con tu propósito
Abrazos.
Amigo Sarrate, gracias por tu comentario y tomo buena nota, aunque no esté de acuerdo, claro que podía haber sido más azul, o más oscura o más no se qué, pero ya está, a la proximá lo tendré en cuenta, siempre son muy positivos ,los comentarios de los compañeros y a sí hay que tomarlos.
ResponEliminaAbrazos
Pero Raimundo... ¿Eres tú? La primera me gusta mucho, creo que es genial,tiene mucha luz como casi todas las tuyas, pero el estilo es más suelto y espontáneo. La segunda también está bien como prueba, pero creo que este azul, le quita mucha luz. ¡Un abrazo!
ResponEliminaSin lugar a dudas a mí me gusta muchísimo más la
ResponEliminaprimera. Te ha quedado muy bien.
Amigo Raimundo, no se que decirte, estas "pruebas" que haces últimamente están bien, pero me gustaba mucho lo que hacías antes. Vamos a esperar ...
ResponEliminaCARLOS SERRATE´
ResponEliminaLeído tu paquete de comentarios, gracias por tus alusiones a mi acuarela.
PARA EL ADMINISTRADOR DEL BLOG
Quizás no estaría mal en el blog un Cajón de Sastre, para comentarios varios.
Estoy completamente de acuerdo con la idea de Eduardo Vicente de crear un Cajón de Sastre para verter comentarios generales, anécdotas y consejos sobre pintuta a la acuarela e incluso que sirviera como vehículo de contacto entre los componentes de la colla. ¿Quien más se apunta a la idea?
ResponEliminaApreciados todos, os agradezco mucho los comentarios con vuestras opiniones, que valoro mucho.
ResponEliminaAbrazos!