1/6/2016 SORTIDA d'un grup d'artistes de la Colla el ALS VOLTANTS DE BARCELONA...

    Uns quants de la Colla, amb ganes de pintar muntanyes, van entendre que Monistrol de Montserrat era un indret dels voltants de Barcelona que complia aquest requisit i decidiren viatjar en tren.

   Però, com la geomorfologia tectònica del paisatge no forma part de les meves inquietuds pictòriques, no vaig compartir aquest afany ni l'excursió corresponent. Així, amb l'únic objectiu de passar un bon matí, vaig triar el Palau Güell, un indret de Barcelona més proper. Amb aquesta opció m'allunyava dels membres del grup, però això passa cada dimecres (sense tanta exageració). Tot plegat, com volia completar les xemeneies gaudinianes del terrat, en lloc del tren (metro en vaga), vaig anar caminant a practicar l'especialitat de dibuix aquarel·lat.

   He subratllat en negreta els termes que s'ajusten “literalment” al text d’en Rafel Pujals del marge dret de la pantalla d'inici d'aquest bloc. De fa poc he estat ocupat en millorar el meu coneixement en la història de la Colla, una mena de "pla ràpid d'educació" acumulant molta i interessant informació. Analitzar totes les sortides des del 2010 fins l'actualitat i carregar les dades més significatives en una taula EXCEL m'ha permès tindre opinió fonamentada i treure'n conclusions.

   Ho deixo així per parlar-ne quan vulguem.

   He començat dibuixant l'aligot que corona l'escut dels Güell del mainell del doble arc de l'entrada.

 

     Després amb l'axonomètrica del terrat (adjunta) he passat revista a les sortides de fums per tenir-les totes al meu bloc. Encara me'n queden un parell, però seran per un altre dia. Acolorides el dijous, les penjo ja acabades.        


 

            
Un assumpte més, a rel de les formes prismàtiques de les xemeneies del Caixa Forum vaig dibuixar-ne una desconstruïda però corresponia a l'hemisferi sud. Per tant l'he girat per que l'aire del nostre hemisferi, al pujar en espiral, acceleri l'ascensió dels fums. Res de nou, només cal comparar les formes dels fumerals de la Pedrera (n'adjunto una mostra del meu arxiu) per veure el diferent tractament d'aquest enginy entre dos arquitectes de reconeguda capacitat: Puig i Cadafalch i Gaudí.

       He estat mirant les imatges que encapçalen la convocatòria Montserratina i m'he fixat en un fragment de la serralada. Forçant la vista m'ha semblat distingir un gos somnolent alçant el dit enlaire...

 Podria ser el que abans hi havia en les barreres del pas a nivell del Cremallera que, un cop jubilat, passa les hores recordant-nos el perill.

        Una jornada soltaria, però rodona.