A l’entorn de la RONDA 2/03/2016
Abans d’arribar al punt de trobada, vaig entrar al pati de Ciències de la Universitat on vaig fer el curs Comú. L’any següent, al cap de munt de la Diagonal, començaren 6 cursos més a l’ETSAB. Rejovenit vaig arribar a la Plaça Castella, mentre el sol guanyava als núvols en la batalla diària pel cel. A les 10 diàspora d’artistes. Vaig anar al MACBA però, a l’ombra, el fred em va derrotar i el treball acabà en fase d’esbós. Cercant un aixopluc més càlid vaig fer cap al CCCB. Després d’aconseguir autorització per pintar, i amb calefacció gratis, vaig treballar fins acabar el segon treball.
Després de la trobada en La Principal i l’intercanvi de propostes, tenint encara temps vaig tornar a la Universitat. Com les portes d’entrada principal, des d’on s’accedeix al Paranimf, eren tancades vaig anar a protocol, on em van donar explicacions de la situació. Hi havia vaga per l’endemà (avui) però normalment estaven obertes. Malgrat tot hem van donar l’adreça@ de qui se’n cuida per si volem fer una sessió en espais molt interessants de l’interior. Com havia fet aperitiu vaig fer l’esbós del lloc on vaig passar un any d‘estudi. Avui, amb les tres aquarel·les acabades i verificades les ombres matinals del claustre, arribà el “NIHIL OBSTAT” d’en Pujals...
i aquí em teniu.
Aquest dibuix és una mostra del que dóna de sí la perspectiva...
Reitero l'oferiment de fer (gratis et amore) una sessió pràctica de perspectiva cònica als que vulguin compartir una estona d'intercanvi d'experiències.
Una gran lección de perspectiva y de dibujo en una obra muy documental.
ResponEliminaAbrazos
Buenas las tres, la del medio, diferente, interesante, bien compuesta,..... buen trabajo
ResponEliminaAquest últim dibuix aquarel.lat és estupendo! Sobretot, de com has resolt el terra de mosaic amb les sombres projectades de les columnes.
ResponEliminaMagnífic l'estudi i el diàleg entre llums i hombres. Felicitats
ResponEliminaTot una lliço de ben pintar, i de prespectiva...
ResponEliminaque estem adelerats per gaudir.
Et felicito, agraït.
Muy conseguidas las tres, todas con unos estilos diferentes. El dibujo acuarelado me parece magnífico.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'he quedat amb les ganes de saber el contingut del primer impuls. Espero no haver-me perdut res.
EliminaYo también me quedo con el dibujo acuarelado como dice Don Jesús. Tiene un aire "Tin-tin" que Hergé hubiera aprovechado para alguno de sus álbumes.
ResponEliminaLas otras, presentan problemas con los "monigotes" y con la limpieza de algunas mezclas. Todo irá solventando.
Todos hemos pasado por esto.
En la acuarela importa el dibujo y las perspectivas etc. pero al no tratarse de un " dibujo lineal" es muy importante la mancha y los valores y aún más "la dicción", la pincelada, el carácter expresivo del artista...
Es una técnica difícil, pero ese es su encanto y en estas salidas "al natural" se aprende mucho. ¡ánimo!
Estoy totalmente de acuerdo con José Luis. Y "al natural"!
EliminaM'agradaria que, en la propera trobada, poguéssim parlar sobre els teus interessants comentaris assenyalats entre cometes. Naturalment si et ve de gust. Sempre m'ha agradat aprendre de qui té opinió feta.
EliminaGràcies.
En todas un dibujo inmejorable con una coloración plana adecuada.
ResponEliminaJoan Mª: Molt bé mestre artista i historiador. Gràcies per la informació
ResponEliminaAntoni. Em pots trucar 616 66 31 23
ResponEliminaEduard