Aquest bloc presentarà els treballs que cada dimecres realitzen en viu un grup d'artistes pintors en els diferents indrets de Barcelona i rodalies.
dijous, 3 d’abril del 2014
Estació
Com diu l´amic Quim les tisores a vegadas son una bona solución. No se qui em va dir que semblava, aquest quadre, la sortida de una esglèsia. Crec que tenía raó, no he fet les maletes. La propera vegada ja me´n recordaré. Gràcies. A.
Quitando el detalle de las maletas, la acuarela es sublime!!! Una magnífica acuarela. Esa luz al fondo que perfila a los personajes es Genial! Te felicito!
Molt bona aquarel·la. Potser si que li sobra una mica dels costats, però això ja es allò que diuen rizar el rizo. La lliçó es com has pintat el centre de interès amb els màxims contrastos i els colors mes vius. També la disposició dels colors complementaris: el vert amb els vermells i el blau amb els torrats. Jo no estic massa d´acord amb la teoria de que els colors freds retrocedeixen i els càlids venen i aquí es demostra. La composició es una U de cap per vall. Això de les formes de les lletres majuscules en les composicions es clar que sempre es un bon recurs. Gracies per les lliçons mestre !!
Antonio .. ets un professional , que coneix molt be la professió i que per a mi .. tot el que fas ho admiro. No se si faig be en no intentar pintar com tu , amb el teu estil de pincellada petita i molt àgil . Un estil que sempre em recorda al Marià Fortuny que m'entusiasma ...
Y si... que se puede agregar! Es que lo haces perfecto.... Sobre lo que dice Quim, yo no veo una U... Una H tal vez... pero me dá igual, la composición es perfecta. Un saludo, maestro.
yo soy el que te comente lo de la salida de la iglesia , pero hay que quitarse el sombrero, en este caso no para entrar en la iglesisa sino como reverencia a ti pintura, muy bien
Las estaciones son como la vida, unos vienen y otros van más lo importante es ir, no quedarse en un sitio, me gusta tu pintura, mantienes tu caligrafía y eres fiel a ti mismo. Un Borreguero siempre será un Borreguero, garantía de calidad. Un montón de abrazos
Debiera de contestar a todos uno por uno pero el momento oportuno nunca acabo de encontrar. Y no es por mala cabeza o falta de gratitud Aquí, y en Calatayud, a eso se llama PEREZA. Un saludo a toda la Colla. A.
Quitando el detalle de las maletas, la acuarela es sublime!!! Una magnífica acuarela. Esa luz al fondo que perfila a los personajes es Genial! Te felicito!
ResponEliminaVaya reflejos!! Antonio. Y la pared no se queda atrás....
ResponEliminaUn abrazo y hasta pronto...
Es clar, home, tothom arrossega una maleta a l'estació.Però bé, tampoc duen la fulla dominical! Una aquarel.la memorable, Antonio!
ResponEliminaI que, si sembla una esglèsia... Les figures i el llamps de llum del terra són magnífiques.
ResponEliminaMolt bona aquarel·la. Potser si que li sobra una mica dels costats, però això ja es allò que diuen rizar el rizo.
ResponEliminaLa lliçó es com has pintat el centre de interès amb els màxims contrastos i els colors mes vius. També la disposició dels colors complementaris: el vert amb els vermells i el blau amb els torrats.
Jo no estic massa d´acord amb la teoria de que els colors freds retrocedeixen i els càlids venen i aquí es demostra.
La composició es una U de cap per vall. Això de les formes de les lletres majuscules en les composicions es clar que sempre es un bon recurs.
Gracies per les lliçons mestre !!
Yo la trobo estupenda a mes va eser un gust veure com la pintabas,crec que no penjaré la meva
ResponEliminaQuina diferencia.
Antonio .. ets un professional , que coneix molt be la professió i que per a mi .. tot el que fas ho admiro. No se si faig be en no intentar pintar com tu , amb el teu estil de pincellada petita i molt àgil . Un estil que sempre em recorda al Marià Fortuny que m'entusiasma ...
ResponEliminaEn la línea siempre triunfando. Muy buena
ResponEliminaY si... que se puede agregar! Es que lo haces perfecto.... Sobre lo que dice Quim, yo no veo una U... Una H tal vez... pero me dá igual, la composición es perfecta. Un saludo, maestro.
ResponEliminaAntonio m'agrada la frescura de la llum de fora amb la gent
ResponEliminaLa teva aquarel·la és com unas tisores, doncs talla
ResponEliminal'alè al contemplarla. QUIN OFICI !!!!!
Quina llum que ve de dins, i els colors que l'hi has donat, m'agrada molt.
ResponEliminayo soy el que te comente lo de la salida de la iglesia , pero hay que quitarse el sombrero, en este caso no para entrar en la iglesisa sino como reverencia a ti pintura, muy bien
ResponEliminaLas estaciones son como la vida, unos vienen y otros van
ResponEliminamás lo importante es ir, no quedarse en un sitio, me gusta tu
pintura, mantienes tu caligrafía y eres fiel a ti mismo.
Un Borreguero siempre será un Borreguero, garantía de calidad.
Un montón de abrazos
Genial Antonio no se puede pedir mas, eres la ostia pintando, enhorabuena.
ResponEliminaquin terra més espectacular!!
ResponEliminaBRAVO
Joan Mª: L'atmosfera que sempre aconsegueixes surt del quadre. Felicitats¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaDebiera de contestar a todos uno por uno
ResponEliminapero el momento oportuno nunca acabo de encontrar.
Y no es por mala cabeza o falta de gratitud
Aquí, y en Calatayud, a eso se llama PEREZA.
Un saludo a toda la Colla. A.
Antoni, té una policromia exquisidai una transició de la claredat al primer pla que és modèlica.
ResponEliminaAntoni; una acuarela para aplaudir!
ResponElimina