divendres, 4 d’octubre del 2013



Joan Mª de Castellar: Després de la xerrada, de tornada a casa vaig passar per el Parc de la Ciutadella. Em vaig quedar meravellat davant del jardí botànic.
La devoció, primer que la obligació, em vaig quedar a pintar-ho. Vaig dinar a les 5 de la tarda.

12 comentaris:

  1. Dos magníficas obras, perfectamente construidas e interpretadas y de verdad que mereció la pena el que comieras tarde en vistas del resultado, creo que ha todos nos convendría ayunar de vez en cuando para que se nos clarificaran las ideas.
    Abrazos

    ResponElimina
  2. Les dues están bé, peró es nota, la que vas fer, i la que vas
    pintar amb tot el DESIG i falera, fins i tot jugant-te la vida,
    passant gana...

    ResponElimina
  3. Joan Mª, m'agraden les dues, peró especialment la segona del Jardí Botànic, era un tema bastant difícil i t'ha quedat molt bé, les plantes están "per menjarse-l'es", no vas tallar cap tros per l'amanida mentre esperaves dinar? Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Me gustan las dos en la primera destaco la perspectiva y de la segunda la buena realización de las palmeras son exquisitas, un abrazo.

    ResponElimina
  5. Consegueixes impossibles !! Sembla facil quan ho veus...
    Felicitats !

    ResponElimina
  6. Aquesta és una consideració general al teu estil: M'agrada la contundència de traç i línea, i la gamma de colors forts, consistents que, malgrat tot, són harmònics. És la paleta cromàtica que s'escau i que fa brillant i lluminosa la sensació. Del dibuix, no en parlem, es veu ben clar que havies treballat en perspectives d'arquitecte. Hi ha vigor i seguretat.

    ResponElimina
  7. Joan Mª, tienes un gusto exquisito en escoger los temas y si añadimos tu calidad artístca, los resultados siempre son muy admirados.
    Enhorabuena!!

    ResponElimina
  8. Joan Mª, de entre las dos, prefiero la del jardín invernadero. Lo que encuentro que debías haber suprimido unas cuantas rayas o haberlas "fundido" un poco.
    Las plantas están deliciosamente pintadas pero esa proliferación de rayas agota un poco.
    Los colores, no has exagerado esta vez y quedan muy bien integrados.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  9. Mereix la pena dinar a les cinc de la tarda a canvi de fer aquesta meravella.
    Felicitats

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.