dimecres, 24 d’abril del 2013

Vallvidrera 2


i de torna...


8 comentaris:

  1. quim, a mi m'agrada la torna! recordo quan comprava pa, esperava la torna i quan arrribava a casa, era desapareguda, potser aquí passaria el mateix
    amunt!

    ResponElimina
  2. El dibuix està molt bé, i aquest petit toc de color que hi has fet, encara més.

    ResponElimina
  3. Bueno, no es de los mejores, pero has tenido la picardía de bajar dos. Una acuarela y un dibujo. Así seguro que con alguno de los dos aciertas.
    Pues sí. El dibujo me gusta mucho!
    Acuérdate de lo que aprendiste en unos días y que tan bien supiste interpretarlos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. A mi em passa com a la Teresa Jordà.
    SALVANT LES DISTÀNCIES!!!
    Calma, reflexió, concentració...
    No per molt correr s'arriva avans

    ResponElimina
  5. Aquí es demostra que tenim dues animes: una aquarel.la que es una pintura i un dibuix que es un dibuix. Ens pot agradar mes o menys una o L'altre, però no hi ha DUBTE que ets pintor i també dibuixant. Aixo ja es molt important.
    A mi el que mes m'agrade de les teves aquarel.les es pintes amb taques, el que passa es que escara has de descobrir com fer les salses espeses que es necessiten per els foscos, dit amb tot el apreci i si m´ho permets amb carinyo. Ets tant colorista, tant, que deus pensar " els foscos no tenen color, doncs no els hi poso" i no els hi poses...

    ResponElimina
  6. coincideixo amb lo del dibuix. Aquesta setmana em quedo amb ell.

    ResponElimina
  7. La acuarela de una gran plasticidad, me encanta, y no menos el dibujo, muy logrado-
    Abrazos

    ResponElimina
  8. A mi me gusta tiene tu sello y es lo que importa, un día sale mejor que otro pero ahí esta tu gran personalidad que no se pierde, un abrazo.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.