dijous, 4 d’abril del 2013

Jardins La Tamarita

14 comentaris:

  1. M'agrada sobretot perquè el blanc surt molt reforçat envoltat de tots aquests colors càlids i freds. Diries que hi circula la llum, però també l'aire.

    ResponElimina
  2. Fíjate si eres bueno, que hasta de espaldas al objetivo, te salen acuarelas así!! Te felicito.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Vica els blncs, sobrtoto si són tant acertats¡¡¡¡.

    ResponElimina
  4. Antonio ¡qué estallido de luz! muchas gracias por tus consejos de ayer. Saludos.

    ResponElimina
  5. Miro i miro com ho fas quan pintes i encara no entenc com aconsegueixes aquestes llums, deu ser magia.

    ResponElimina
  6. Ja em ba agrada cuan la vaig veure el dimecres pero els últims tocs genials,ets un mestre.

    ResponElimina
  7. Buenísima!! Antonio.
    Ya sabemos como las gastas pintando, pero siempre hay obras que impactan más y esta es una de ellas.

    ResponElimina
  8. Uns colors i una lluminositat sensacionals. M'agrada molt !!

    ResponElimina
  9. Te força, es lluminosa i neta , realment es collunuda !!

    ResponElimina
  10. Antonio , cada obra teva es un plaer per els sentits! I quan els colors son tan càlids i vius .. s'ha gaire-be de recorrer al antic "método carezza" !

    ResponElimina
  11. No l'havia vist al natural i qual l'he vist aquí m'he quedat sense paraules. Noi, no se què dir, m'agrada tot d'aquesta aquarel.la, el contrast entre la foscor del fullam y la blancor de la casa, l'entrada amb la font al mig...., tot, tot. Felicitacions. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. romántica! una visió i execució ben personal

    ResponElimina
  13. Extraordinaria!
    Luz deslumbrante, los verdes tienen tantas tonalidades una complejidad tremenda y sin empastar!!!
    Cuantos años llevas pintando? Es para marcarme el calendario y empezar a contar!!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.