Aquest bloc presentarà els treballs que cada dimecres realitzen en viu un grup d'artistes pintors en els diferents indrets de Barcelona i rodalies.
dijous, 13 de setembre del 2012
Despres de molts dies de vacances m´he retrobat amb la colla (com sempre, "collanuda") i
per no complicarme la vida he triat un tema senzillet, que ja vindràn coses més dificils. Mentrestant una abraçada a tots, que ya os trovaba a faltar. Antonio.
ANTONIO ME GUSTA CANTIDAD, YO CUANDO PINTO PIENSO EN TUS COLORES PERO HAY ALGUIEN QUE ME LO IMPIDE Y ME SALEN LOS MÍOS, SE ME ALEGRA EL ESPÍRITU MIRANDO TUS ACUARELAS, NO DEJES DE SUBIRLAS, VALE ? UN ABRAZO.
Antonio, no he trobat el teu email, per tant uso aquest espai per agrair-te la teva càlida presència, amb la teva senyora, a la inauguració de nus a Barbany. Es una d'aquelles ocasions que la qualitat dels qui venen compensa amb escreix la quantitat! Els comentaris, a més, donen una perspectiva molt valuosa del propi treball... (Per cert, l'aquarel·la que puges està molt ben equilibrada i dóna la impressió que anava de dret a fer diana des del primer moment, d'aquí aquesta impressió de "tema senzillet"...) Una abraçada
Antonio, me encanta esta acuarela, como habrás observado nunca pinto a tu lado y es para evitar la influencia de tu pintura, es un estilo el tuyo tan afín a mis preferencias que me arrastraría a copiarte y eso no es posible, Borreguero sólo hay uno. Aquí no hay nada de coba, es admiración, te felicito. Un fuerte abrazo
Antonio, es una aquarel-la molt bona, com sempre, en aquet cas, em trec el barret amb la qualitat dels arbres, aquets verds son inmillorables! Una abraçada!
La que está "COLANUDA" es aquesta aquarel-la.
ResponEliminaJa t'ho vaig comentar quan la feies.
ANTONIO ME GUSTA CANTIDAD, YO CUANDO PINTO PIENSO EN TUS COLORES PERO HAY ALGUIEN QUE ME LO IMPIDE Y ME SALEN LOS MÍOS, SE ME ALEGRA EL ESPÍRITU MIRANDO TUS ACUARELAS, NO DEJES DE SUBIRLAS, VALE ? UN ABRAZO.
ResponEliminaAntonio, no he trobat el teu email, per tant uso aquest espai per agrair-te la teva càlida presència, amb la teva senyora, a la inauguració de nus a Barbany. Es una d'aquelles ocasions que la qualitat dels qui venen compensa amb escreix la quantitat! Els comentaris, a més, donen una perspectiva molt valuosa del propi treball...
ResponElimina(Per cert, l'aquarel·la que puges està molt ben equilibrada i dóna la impressió que anava de dret a fer diana des del primer moment, d'aquí aquesta impressió de "tema senzillet"...)
Una abraçada
Ja em ba agradar molt cuan la vaig veure y repeteixo, una acuarel-la preciosa
ResponEliminaMe decías que todo era cuestión de "trabajo" y "oficio". Me gustaría añadir que la "finura" s'ha de tenir de mena. Moltes feliçitats!
ResponEliminaBé, senzillet ho serà per tu! Ho veig tot molt ben treballat, no deixes possibilitat de posar-hi cap 'pero'.
ResponEliminaAntonio, me encanta esta acuarela, como habrás observado nunca pinto a tu lado y es para evitar la influencia de tu pintura, es un estilo el tuyo tan afín a mis preferencias que me arrastraría a copiarte y eso no es posible, Borreguero sólo hay uno. Aquí no hay nada de coba, es admiración, te felicito.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
Antonio, es una aquarel-la molt bona, com sempre, en aquet cas, em trec el barret amb la qualitat dels arbres, aquets verds son inmillorables! Una abraçada!
ResponEliminaA ti, qué te voy a decir?
ResponEliminaPues que tu acuarela es mucho más bonita que el propio monumento.
Nada más! Un abrazo.
Com sempre. Admiració !
ResponEliminaExcelente,
ResponElimina