dijous, 13 de setembre del 2012

Sant Martí de Provençals

Malgrat les mosques varem estar força bé. Massa tard per corretgir l'aquarel-la seguint
les indicacions de l'amic Borreguero que em va dir que les cases del fons sobraven.

6 comentaris:

  1. Doncs amb permís d'en Borreguero, jo les cases
    les veig totalment integrades; tot dins d'aquest
    estil naïf tant plé d'encant.

    ResponElimina
  2. MUY BONITA YA TENÍA GANAS DE VERTE POR AQUÍ, UN ABRAZO.

    ResponElimina
  3. Al ver la acuarela pensé que era un Van Gogh, tiene un cierto parecido, muy original y bien interpretada, las casas del fondo no estorban, forman parte del conjunto.
    Abrazos

    ResponElimina
  4. Antoni, m'agrada el teu estil naif, has fet una aquarel-la molt especial, que es fá mirar, a més amb el color safrà per seguir la tradició de Sant Martí. Et felicito!
    Els pisos, no m'hi sobren, en tot cas, si fosin una mique més clars de color, es destaquerien més del conjunt, donant la sensació de més lluny, peró crec que no cal eliminar-los. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Pues opino distinto que Don Benito y el "collo-nets" de Fernando y algún otro. Me sobran las casa del fondo.
    De todas formas la acuarela está bien y como dice Lluis, naif. Mucha Iglesia.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Moltes gracies per els vostres comentaris. Malgrat les opinions en els dos sentits, almenys per aquesta
    vegada, les cases hi son i ja no es poden treure.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.