3 joshemari, trabajé de lo lindo y lindamente o no? -este sí que me enamoró de color, fué el primero y con el olor de las flores, su vientecillo y cielo limpio, me fascinó y animó hacia los otros dos -l'esséncia, ara ho has dit! és que més persegueixo -jejeje si al cine, al tren, al bus, a casa i s'han tornat grogues, encara fan olor, saps on inicialment anava ple d'aquestes flors? als cementiris i ja pots imaginar pq andiamo bellos! a tutta macchina
Jordá...y tan lindamente que trabajaste!!!!! Esas flores las hiciste antes de que te las cortaran! Qué cosas tiene la vida! Tu las inmortalizas y encima te llevaste el ramillete a casa!
Felicitats Teresa, tú sí que ets una verdadera pintora no obstant haver sigut abans il·lustradora com jo segons lo que amb vares dir. El primer quadre no el comprenc tant perque es mes abstracte peró m'agrada, quan l'abstracte ho fa una persona amb una base com tens tú, es nota. El segón i el tercer,al ser un abstracte podríem dir més figuratiu, ja son més asequibles per la gent com jo que no tenim una gran trajectoria com a pintors, el rosa de les flors del segon que no t'acaba d'agradar, jo crec que está molt bé així ja que está entonat amb el conjunt i a la vegada es diferencia del vermell de les finestres.El tercer es el que m'agrada més, es molt espontáni i está molt ben entonat.Ets una artista amb majúscules !!
Lluis, et vaig demanar però no hi eres, crec que de família no en venim, de sang, ves a saber dels nostres avantpassats, però d'aquarel·listes en som, la meva trajectòria artística és molt complexa intensa i extensa, però sempre he estat més de plàstica que de gràfica tot i que, m'he guanyat les garrofes amb gràfica, il·lustracions, marques, disseny editorial, imatge corporativa, i tota la pesca, n'anirem parlant i gràcies pels "piropos"
Pero, cuantas pinturas hiciste?
ResponEliminaNo vi ninguna... ah...ah... nos quisiste sorprender?
Besos
Muy bien, que trabajada, me gusta mucho el color.
ResponEliminaUn abrazo
Jo si que l'havia vist aquest. Realment, quin matí tant aprofitat.M'agrada perque ets capaç d'abstreure'n l'essència a tot.
ResponEliminaMolt xules les flors, després les vas portar al cine i tot.
ResponElimina3 joshemari, trabajé de lo lindo y lindamente o no?
ResponElimina-este sí que me enamoró de color, fué el primero y con el olor de las flores, su vientecillo y cielo limpio, me fascinó y animó hacia los otros dos
-l'esséncia, ara ho has dit! és que més persegueixo
-jejeje si al cine, al tren, al bus, a casa i s'han tornat grogues, encara fan olor, saps on inicialment anava ple d'aquestes flors? als cementiris i ja pots imaginar pq
andiamo bellos! a tutta macchina
Jordá...y tan lindamente que trabajaste!!!!!
ResponEliminaEsas flores las hiciste antes de que te las cortaran! Qué cosas tiene la vida! Tu las inmortalizas y encima te llevaste el ramillete a casa!
Felicitats Teresa, tú sí que ets una verdadera pintora no obstant haver sigut abans il·lustradora com jo segons lo que amb vares dir. El primer quadre no el comprenc tant perque es mes abstracte peró m'agrada, quan l'abstracte ho fa una persona amb una base com tens tú, es nota. El segón i el tercer,al ser un abstracte podríem dir més figuratiu, ja son més asequibles per la gent com jo que no tenim una gran trajectoria com a pintors, el rosa de les flors del segon que no t'acaba d'agradar, jo crec que está molt bé així ja que está entonat amb el conjunt i a la vegada es diferencia del vermell de les finestres.El tercer es el que m'agrada més, es molt espontáni i está molt ben entonat.Ets una artista amb majúscules !!
ResponElimina- la vida josemari, la vida, te la cortan, te renuevas y vas andando que hace torero!
ResponEliminaLluis, et vaig demanar però no hi eres, crec que de família no en venim, de sang, ves a saber dels nostres avantpassats, però d'aquarel·listes en som, la meva trajectòria artística és molt complexa intensa i extensa, però sempre he estat més de plàstica que de gràfica tot i que, m'he guanyat les garrofes amb gràfica, il·lustracions, marques, disseny editorial, imatge corporativa, i tota la pesca, n'anirem parlant i gràcies pels "piropos"
ResponElimina