dijous, 26 d’octubre del 2017

25.10. 2017 Jardins Muñoz


13 comentaris:

  1. ¡Formidable¡ me gusta mucho.
    Un gran abrazo

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Domingo. Els teus comentaris, per a mi, son d'una importància primordial.
    Personalment, tot i estar bastant content amb la feina feta, penso que haguès estat bé afegir algun element que jugès una mica el rol de protagonista de la composició. Però, la veritat es que no vaig saber com continuar. Espero, a la propera tenir les ideies més clares.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Enric, para el pintor, dar por terminada una obra es lo más difícil y nadie te puede aconsejar,
      cada pintor puede decidir lo que falta o lo que sobra, pero nadie tiene la verdad.
      Mi opinión es que está bien como está, es bueno dudar, es el camino de encontrar soluciones.
      Un abrazo

      Elimina
  3. M’agrada molt. Trobo que les protagonistes son els accessos, les portes i espais oberts entre murs totes donant a un espai buit. O potser el protagonista es aquest espai buit.

    ResponElimina
  4. Joan Mª: Que bé has tocat el tema. Quantes coses has obviat per que cadescú prengui les que vulgui.

    ResponElimina
  5. El rei de la simplificació, però alhora amb molta eficiència, trobo una aquarel·la molt maca i amb molt de misteri!!

    ResponElimina
  6. Otra de tus genialidades amigo Enric. Creo que esa forma de pintar, no es lo que te enseñan grandes maestros. Eso, sale desde dentro! Y tienes esa facultad. fantástico! Sigue en esa línea! No soy nadie para darte consejos, pero al menos me quedo tranquilo diciéndote lo que pienso. Y creo que no soy el único...

    ResponElimina
  7. Be Enric, buscant el que no hi ha, i trobant el que no hi era!

    ResponElimina
  8. Una interpretació molt particular com ens tens acostumats.

    ResponElimina
  9. M'agrada com combinas el minimalisme i el color, chapeau company

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.