Com que la calor apretava una mica vaig haber de buscar l'hombra.
No se si aquest templet era el dedicat a l'Ariadna o a la Dànae. En tot cas és un dels dos templets vist per la part posterior. Un cop acabada la aquarel·la, veig que se m'han format com quatre parets, en primer terme el camí, després dues tanques de vegetació i al fons la línia de pins. Bé, això ja sol passar, no és fins al final que veus que l'has espifiat.
Paper : Canson Montval ; Mides : 32 x 23
Jo no analitzo tant profunt, i veig una aquarel.la molt rica de color, amb unes llums variades i al seu lloc i una bona
ResponEliminacomposicio. Qe mes...?. Millorar-la ?
Tot es millorable ... I som molts els
que ens cal millorar. Tenim tota la vida per davant, com diu el Borreguero.
Lo de las cuatro paredes, no lo veo mal. El monumento tiene su gracia y el conjunto no está mal, tocayo!
ResponEliminaPor más que tu lo digas, la composición la encuentro bien, está equilibrada a pesar de lo que tu opines, pero es normal que una vez realizada la acuarela pensemos lo la podíamos haber enfocado de otra manera, eso tiene fácil solución, repítela.
ResponEliminaAbrazos
Jo tampoc crec que l'haguis "espifiat" com dius, está bé de composició i té una bona llum, també hi han uns tocs molts interessants, com l'arbre de la dreta i el del fons a l'esquerra, entre d'altres. Una abraçada!
ResponElimina