Aquest bloc presentarà els treballs que cada dimecres realitzen en viu un grup d'artistes pintors en els diferents indrets de Barcelona i rodalies.
dimecres, 6 d’abril del 2011
A la tercera...
Les tres sortides, tres glicinies. Volia fer menys, però... A veure si al final ho aconsegueixo. Aquestes flors em tenen capficada de com es poden fer millor. Aquí n'hi havien un munt.
T'ha quedat una aquarel·la molt delicada,M.Antònia, ja estás dominant les glicinies.Aquesta composició simétrica que has resolt molt bé amb la perspectiva del camí, fa pensar que condueix a un lloc bucòlic de conte de fades.Et felicito!!
Hola Mª Antònia... ...Sí, aquestes flors et tenen capficada... amb raó. Creu-me que t'entenc. Fa un parell d'anys, amb el meu petit grup, estàvem a la Torreta de Montmeló. Hi havia una enorme glicínia en flor, emparrada en unes bigues del jardí, projectant unes taques d'ombres a les rajoles d'un passadís. Bucòlic. Faig el dibuix amb cura reservant el paper i reservant-me el moment gloriós dels blaus-liles de la glicínia. Finalmente els col·loco i el resultat és un nyap clamorós. Què passa amb aquesta flor? Crida massa l'atenció, te massa personalitat, el color no harmonitza amb res... El problema deu tenir solució i deu ser alguna cosa com la que ha fet en Borreguero i com li comenta Raimundo: l'art d'administrar els grisos. No tenim una flor en el paper sinó una aquarel·la i això és un conjunt de taques que ha de sostenir-se. La glicínia se sosté sola, l'aquarel·la depén de nosaltres. No sé si em tornaria a sortir però vaig acabar molt escamat i no he tornat a pintar flors en temps. Hi hauré de tornar... Per cert, la Noemí n'ha penjat una en el seu blog... Salutacions
Carlos no me hagas reir que no te salió, no puedo creerlo. Sí vi al natural la de Antonio y como es un gran artista, no puedo ni intentar que se parezca. pero pienso mejorar, miraré la de Noemí. Ara t'he escrit amb castellà, vaig com una locomotora des de la biblioteca. Gràcies per parar-te aquí i pel teu comentari. Tot ajuda.
T'ha quedat una aquarel·la molt delicada,M.Antònia, ja estás dominant les glicinies.Aquesta composició simétrica que has resolt molt bé amb la perspectiva del camí, fa pensar que condueix a un lloc bucòlic de conte de fades.Et felicito!!
ResponEliminaHola Mª Antònia...
ResponElimina...Sí, aquestes flors et tenen capficada... amb raó. Creu-me que t'entenc. Fa un parell d'anys, amb el meu petit grup, estàvem a la Torreta de Montmeló. Hi havia una enorme glicínia en flor, emparrada en unes bigues del jardí, projectant unes taques d'ombres a les rajoles d'un passadís. Bucòlic. Faig el dibuix amb cura reservant el paper i reservant-me el moment gloriós dels blaus-liles de la glicínia. Finalmente els col·loco i el resultat és un nyap clamorós. Què passa amb aquesta flor? Crida massa l'atenció, te massa personalitat, el color no harmonitza amb res... El problema deu tenir solució i deu ser alguna cosa com la que ha fet en Borreguero i com li comenta Raimundo: l'art d'administrar els grisos. No tenim una flor en el paper sinó una aquarel·la i això és un conjunt de taques que ha de sostenir-se. La glicínia se sosté sola, l'aquarel·la depén de nosaltres. No sé si em tornaria a sortir però vaig acabar molt escamat i no he tornat a pintar flors en temps. Hi hauré de tornar... Per cert, la Noemí n'ha penjat una en el seu blog...
Salutacions
Luis gràcies.
ResponEliminaCarlos no me hagas reir que no te salió, no puedo creerlo. Sí vi al natural la de Antonio y como es un gran artista, no puedo ni intentar que se parezca. pero pienso mejorar, miraré la de Noemí. Ara t'he escrit amb castellà, vaig com una locomotora des de la biblioteca.
Gràcies per parar-te aquí i pel teu comentari. Tot ajuda.