dijous, 12 de juliol del 2012

"TRENCADISSA A CAN DEU"



Ahir, no em varen sortir les coses i avui he hagut de "pringar" a l´estudi
traient de la foto pertinent, el que havia de haber fet  "a plain air"
demano disculpes!

11 comentaris:

  1. Mira por donde, amigo Baetulenç, me gusta más el del trencadis que el nuevo. Je, je!
    Que no, ambos están bien.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. A mi m´agraden més els del teu net Pau i el teus que como siempre tienen tu "toque". Te doy la razón
    en parte, no es que me guste como ha quedado el de la "penitencia" pero habia de "pringar".También pienso que no escogí el tema idóneo. En fin, cosas del pincel!
    UN ABRAZO!

    ResponElimina
  3. Francesc; te ha atrapado el "gaudismo" como expresión artística! Un abrazo

    ResponElimina
  4. No sempre queden be, però lo de la trencadissa ha estat be.

    ResponElimina
  5. M´agrada el teu trencadís. Molt creatiu. La segona com sempre és un BUENO muy bueno.

    ResponElimina
  6. La de la penitència potser es massa polida, però com diu Joshemari es estil "Bueno" i sempre aprofitable.

    ResponElimina
  7. Hasta a los más Buenos les toca repetir!
    Aunque lo que pienso es que no puedes estar sin pintar ni un momento y te has buscado esta excusa.

    ResponElimina
  8. Crec que tots estem malalts de l´aquarel·la i jo tinc molta sort d´estar amb vosaltres i com sempre agraït per els vostres comentaris!
    EDUARDO DC, TERESA GIMENEZ, GLÒRIA, JORDI I RAIMUNDO: UNA ABRAÇADA!

    ResponElimina
  9. Doncs... premi a la tossuderia, al treball i al resultat. Felicitats! Com sempre: molt bé.

    ResponElimina
  10. Em sap greu el que t'ha passat
    Penso que t'has rendit massa aviat. La tècnica de l'aquarel permet apurar molt més. Sabem que la majoria de papers d'avui són dolentíssims, els uns són tan absorbents que semblen secants, altres podrien servir com paper de vidre i la majoria s'arruguen quan se'ls mulla, però això no treu que es pugui insistir una mica o bastant més . Els aquarel • listes d'abans treballaven dies i dies en una mateixa aquarel aconseguint resultats extraordinaris i no utilitzaven màquines de fotografiar. Finalment només dir-te que sempre serà millor una mala aquarel sentida i pintada del natural, abans que copiar els defectes, errors i vulgaritats d'una fotografia.
    Ànims i que no decaiguin
    Salutacions Xavier Marsà

    ResponElimina
  11. !Y es que te metes en cada fregado! A pesar de la repetición la acuarela es estupenda y a veces merece la pena, repetir. Cuando estudiaba pintura me ocurrió algo parecido, tenía al modelo correctamente dibujado, pero mal compuesto, con lo que me había costado dibujarlo, el profesor me vigilaba esperando a ver por dónde tiraría, rompí el dibujo y empecé otro. El profesor me dio un buen consejo, es lo mejor que has podido hacer, nunca te arrepentirás de rehacer lo que creas que deba rehacerse.
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.