dijous, 26 de juliol del 2012

L'Umbracle, Parc de la Ciutadella

Acabada a casa.

7 comentaris:

  1. molt teva, un exquisit estiu acuarel·lat, fa goig, potser una mica de profunditat li aniria millor
    tonets guapo

    ResponElimina
  2. Complicado y enrejillado tema, !Que valiente has sido, es un tema que se las trae por la cantidad de trabajo que conlleva!. Muy bien, has salido airoso de la "parrillada".
    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Teresa , molt meva per la tendencia que tinc a complicar-me. Si tens temps aclareix-me lo de la profunditat. Petons guapa.

      Amigo Domingo, cada vez que vamos a pintar a la Ciutadella me paseo un rato por el Umbracle contemplando los efectos de luz que proyecta el sol a traves del enrejillado o emparrillado, y nunca me había atrevido hasta hoy, quizas influido por el frescor que se disfrutaba dentro, mientras en la "parrilla" del exterior se tostaba más de uno. Un abrazo fuerte pero sin pasarme, por lo de las cervicales.

      Elimina
    2. guapet, allò que se'n diu temps per fer la xerrada a l'ombra, no en tinc, sóc una mena d'espècie que queda absorta per la feina d'avui i ara, però pels amics sempre en guardo una miqueta d'aquest temps preciós a la fresca:
      profunditat; allò que queda al fons, -o fondària a la distància d'un element respecte a un pla de referència pel general horitzontal, quan aquest element es troba per sota de la referència. (Viquipèndia)-
      però jo t’ho dic amb el cor a la mà, aquests verds tan lluminosos que has fet al fons, necessiten (segons la meva il·luminació) uns tocs més freds, difuminats, difusos, llunyans… que ens quedin fora del primer pla per tal de que aquest s’apropi i no ens quedi dubte d’allà on ens hem situat, ara bé, si la nostra intenció és fer una composició “plana” no cal entortolligar-ho més.

      Tonet nanit, ara mateix fresquet i no t’entortolliguis massa amb el llençol, que fa calor

      Elimina
    3. guapet, allò que se'n diu temps per fer la xerrada a l'ombra, no en tinc, sóc una mena d'espècie que queda absorta per la feina d'avui i ara, però pels amics sempre en guardo una miqueta d'aquest temps preciós a la fresca:
      profunditat; allò que queda al fons, -o fondària a la distància d'un element respecte a un pla de referència pel general horitzontal, quan aquest element es troba per sota de la referència. (Viquipèndia)-
      però jo t’ho dic amb el cor a la mà, aquests verds tan lluminosos que has fet al fons, necessiten (segons la meva il·luminació) uns tocs més freds, difuminats, difusos, llunyans… que ens quedin fora del primer pla per tal de que aquest s’apropi i no ens quedi dubte d’allà on ens hem situat, ara bé, si la nostra intenció és fer una composició “plana” no cal entortolligar-ho més.

      Tonet nanit, ara mateix fresquet i no t’entortolliguis massa amb el llençol, que fa calor

      Elimina
  3. Amigo Boro, me da la sensación que en esta ocasión te has pasao! No sé si falta alguna pieza del enrejillado, porque me da verdadera pereza el contarlos, pero Dios mío, Qué barbaridad!
    Con todo ello no te estoy criticando la obra porque es fantástica. Muy bien hecha y es cierto que ese umbráculo es muy bello y los efectos de la luz preciosos, pero para pintarlo...hace falta tener unos...muy bien puestos!
    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Amigo Joshemari, el que te has pasao eres tu al calificar de fantástica la acuarela, trabajo si tiene, pero disfruté pintandola. Un día de estos la pintare en casa basándome en las fotos que tomé. Un Abrazo.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.