dimecres, 13 d’octubre de 2010

dimecres 13, Sant Pau

Aquarel·la damunt paper Arches 300 GMQ 100% cotó GF i solcs del mateix paper.
Evidentment, el totxo no és allò meu, es fa què es pot,
ni muses ni malefici, andandu, que fa torero

10 comentaris:

  1. Teresa, sempre em sorprens!
    Aquet nùbol "resgat", fa molt bé l'efecte de l'amenaça de pluja, sembla talment que hagi de surtir aïgua per aquet forat.
    Felicitats per la teva creativitat !!

    ResponElimina
  2. Teresa! parece el hospital del Universo un abrazo muy grande.

    ResponElimina
  3. jajaja, gràcies!!! l'obra no s'ho val però sou tant de guapus que us estimo massa, jajaja amb l'hospital de l'universo, amb la por que em fan!!, l'aigua i més sortien pel forat!! lloc de molta basarda malgrat la bellíssima construcció, sabeu que, gràcies a la bona investigació, en aquella època (i sempre), només sóc no oient? valga'm déu!!
    tonets guapus

    ResponElimina
  4. Mira Tonet, esta vez no me has sorprendido. Es que no podías hacer otra cosa!! y aún y con todo, le has puesto imaginación.
    Eso del agua y el forat... no sé por donde vas!

    ResponElimina
  5. montañá imagina y diego compagina, yo solo pinto y punto

    ResponElimina
  6. Si, si. Tu només pintes....però de quina manera.
    Pels qui no ho sabeu, en el Simposi d'Aquarel·la de Palma de Mallorca es va endur el Primer Premi.
    "MERECIDISIMO"

    Petonets.

    ResponElimina
  7. jajaja!! què bé ens ho vem passar!! no ho dic pel premi que també compta! la companyia ho era tot, què bé!! gràcies per fer-me costat
    tonets

    ResponElimina
  8. Terèsa, aquest cel esquinçat fa autèntica por. Sort que pel forat deixa veure una mica de blau d'esperança per tal que no sigui tot tan negre. Qualsevol diria que tu no ets una persona alegre i optimista! L'aquarel.la és maquíssima, com sempre. Tonets a dojo.

    ResponElimina
  9. Me gusta mucho ese cielo que se ve por el por el hueco del papel, da mucho entusiasmo.
    un abrazo

    ResponElimina
  10. albert i cristina, bons observadors, s'ha de mil.limetrar tota una obra per arrancar allò de negatiu i possitiu q expressa o que s'ha fet, sóc molt versàtil, se m'encomana tot allò que em volta, no pinto mai sense concempte, mai, necessito l'expresió d'allò que m'atreu, m'implica, em recorda i visc, vaja, que ha sortit un rotllet què déu n'hi do
    el hueco color és entusiasmo, por és l'esguiç, i també voler esguinzar la trisstesa... sí senyor/a! que en sou de perceptius!! us felicito! tonet

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.