divendres, 31 de juliol del 2015

De perdidos al rio

Despres de mirar i remirar les obres de' Quim i de'n Lluis i veure la desgràcia que havia fet jo, he decidit llençar-me de cap, sino al riu, si a la capsa d'aquarel.les inhe començat a posar-hi colors al damunt.... Està clar que no és bona però si que m' ha servit per recordar que una s'ha de mullar, no tenir por i llançar-se. sempre s'apren i de tothom. 
Bon estiu i fins el setembre.


7 comentaris:

  1. Molt bona Tere. Tu fas com jo, pintes be quan t´emprenyes!
    Bones vacances!

    ResponElimina
  2. Quasi... Quasi... Ja pots arrivar-ho a fer com un infant.
    Quina sort ... !!!!
    Les figures, de coña !!!! els guiris i el guia-guiris

    ResponElimina
  3. Quejica, más que quejica!!! Tu sabes que la mayoría admira si no todo... sí gran parte de tu obra. Siempre con ese punto de genialidad... que también lo tienen muchos niños. Pero eso no quiere decir que la acuarela sea mala. A mi me suele gustar mucho! Te admiro!!!
    Ánimos, que sé que no te faltan y... seguiremos disfrutando!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.