dimecres, 30 de gener del 2013

Parc del Clot


20 comentaris:

  1. Boro, guapu! gairebé ni vem parlar, t'allunyes de mi? coi! per poc em trasllades a les famoses comarques d'andulusia. amunt!!! tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Teresa. Si dona la impresió de que fujo de tu, res s'allunya tant de la realitat. El que passa és que durant les tertúlies estas molt solicitada i molt dificil d'acostar-se a la teva persona. El que no entenc es lo de les famoses comarques andalusas... no serà "que te sales por los cerros de Übeda" o algo aixi? Tonets.

      Elimina
    2. Boro, res de sol.licitada, passa que, éssent filla d'un déu menor no tinc la sort dels fills del déu major en poder atendre a 4 o 5 a la vegada, m'haig de limitar a un de sol i anar de mica en mica però, s'omple la pica
      allò d'andalucia ha estat un "tromple l'oeil", l'aqueducte conté unes altres columnes que m'han fet l'efecte de mudejar (?), no arrambis que no estic forta, no les vaig veure i m'he torçat la senyera, amunt guapu"" no diguis paraulotes eh! tonets a dojo

      Elimina
    3. El que sembla un aqueducte (simulat), són o més ben dit eren els arcs de les finestres del recinte dels tallers de la RENFE que donaven a la via del ferrocarril que avui dia passa soterrrat pel mateix indret. Em permeto posar-me históric (que no histéric)perque soc fill del barri.Tonets.

      Elimina
    4. gràcies boro, els vaig veure molt de lluny, picada per la curiositat, ara he entrat i llegit, interessant proposta de parc urbá i descobriment del teu origen, et creia badaloní
      tonets guapu!

      Elimina
  2. Molt maco, noi. Sembla que poca gent s'ha atrevit amb les arcades d'aquests jardins. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més d'un sevidor hi habia el nostre tocaio Antoni Hernández barallant-se amb les arcades.Gracies per agradar-te la pintura.

      Elimina
  3. Boro, felicitats, té molt de merit perque el tema no es gens facil. Bona composició, bon dibuix i molt ben entonada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Has vingut molt positiu d'América! Mercés per veure-ho d'aquesta manera.Una abraçada.

      Elimina
  4. sempre meticulós i ajustat, mai falles... felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre Quim que sembla que també hagui estat a América. De totes formes ho agraeixo. A reveure.

      Elimina
  5. Hola Boro! está bien, pero la encuentro fría. Falta algo de calor humano. La butifarra & secas que te comiste antes...no te sentaron bien?

    ResponElimina
  6. Cuando llegué, estaban la parelleta festejant, i en un plis plas desaparecieron. Menos mal que los encontró, Font de Gaya en el cruce de Sant Joan de Malta con Camí de la Verneda, Segun Fernando habian discutido.. no me lo creo. De secas amb butifarra res de res, un entrepà i vas que t'estimbas.

    ResponElimina
  7. Aquestes arcades tan pulcrament pintades, com ens tens ben acostumats,
    em porten a pensar en un claustre de reflexió

    ResponElimina
  8. Aquestes arcades que et fan pensar en un claustre de reflexió, formen una minima part dels antics tallers de reparacó de la RENFE que ocupaven pràcticament tot el terreny del actual Parc del Clot. Agraeixo molt les teves pulcres paraules vers la meva pintura. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i jo t'agraeixo l'interessant explicació, desconec totalment el barri i m'agrada molt saber-ne, a vere si puc dc i el pentino per aquí. gracies guapu!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  9. !Vaya faenón amigo Boro!, ¿Has contado los ladrillos de las arcadas porque solo te faltaba eso, lástima que ni pusieses ninguna figurita para darle humanidad a la buena acuarela que has realizado.
    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurare, en el futuro poner alguna figura, porque es verdad que se ve un poco desolado. Un abrazo, Benito,i grácias por tu comentario.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.