Desde’l moment de llevar-me veia clar el rosenc fredós del cel, el tema ja el tenia clissat de la setmana pasada anant a Fundació Agustí Pere i Pons: l’atalaia del funicular de Vallvidrera amb la vista de la serpentina dels Catalans direcció BCN, però plovia! Anant al bar a fer el cafetó ja deia que me’n tornava a l’estació, ho vaig fer, després de realitzar un croquis a l’exterior, disposant d’una excel·lent taula del cap d’estació que molt gentilmente em va deixar, envoltada de finestrals modernistes, vaig realitzar el rogenc 1, després el 2 i vem marxar. Baixant pel funicular li vaig fer notar a la Teresa G allò del color de l’atmòsfera; tot el viatge de tornada a Terrassa va ésser idíl·lic amb el rogenc 3 al cap i sí, arribant a casa, el revers de l’1 va donar pas al 3
La nota curiosa: el fet de que tant el Diego, com la TG com el jHm i com jo, vem triar el mateix tema i el mateix indret, cadascú de nosaltres amb la nostra personal visió i estil, amunt!!
Rogenc 2>
La nota curiosa: el fet de que tant el Diego, com la TG com el jHm i com jo, vem triar el mateix tema i el mateix indret, cadascú de nosaltres amb la nostra personal visió i estil, amunt!!
Rogenc 2>
Teresa, per el teu comentari a l'entrada de les fotos, queda clar que vares deixar la taula neta i pulida, encara que al moment de fer la foto, l'ajudant del amable "cabo", no les tenía totes, sembla que no miri, peró ho fa de reull, al veure la taula tan plena de "gatjets", ja es veu, peró, que tenies el drapet preparat per netejar-ho tot.
ResponEliminaTal com dius, quasi tots-es vareu fer lo mateix, amb la visió personal de cadasqun, la teva com sempre es "personalíssima" i m'agrada molt, está molt encertat aquet tó rosenc que tenies al cap i que vares continuar a casa. Tons!
jejeje, si muntañá, tot ben caparrut! tonetssss gràcies
ResponEliminaAy, Tonet!!! Cuanta imaginación le das a las cosas! El color "rosáceo" Supongo que querías decir con el "rogenc"... No? Si quieres mi opinión, es que ese rosáceo no lo vi por ninguna parte, eso sí, un gris, húmedo y lluvioso que nos deparó el día. Reconozco que fue un día magnífico y lo pasé la mar de bien. Me encantó el lugar y ese día lluvioso, aunque no excesivamente frío. Estuvimos bien. Y encima dejaste la mesa pulida, como si por allí nunca hubiese pasado una "Teresa Jordà". Aunque el amigo Lluis tenga sus dudas...
ResponEliminaTe dije que el que más me gustó de tus rosencs, fue el primero. Por ese color valiente... morao.
A pesar del mal tiempo, o hermoso, según como se mire, el día fue muy agradable.
Mushus, Tonet.
qerido: Rogenc=rojizo, mi agudeza visual es muy certera aunque a vos os parezca distorcionada, el tono solo lo verás con la mente en tu corazón (percepción-sensación) y punto, preguntale a TG que bajando conmigo le propuse observarlo
ResponEliminalo vi justo abrir mi persiana antes de las 7 de la mañana, muchísimo más inteso que el que observaba allí suave pero estaba, y lo apliqué a gusto, convencida de ello, aquello de aprender a mirar, aprender a ver, saciarte y volcarlo todo en la superfície húmeda del papel, qué gusto! ya hace muchos años lo publiqué en un catálogo y aún perdura, no copio la naturaleza, la adoro
sin embargo querido, respeto totalmente tus tonos grises, aguados, y disueltos en el soporte, no debe haber dos artistas iguales ni dos obras iguales, aún estando de lado intentando plasmar lo mismo, entonces ya no es arte
gracias guapo, por estar conmigo, respeto totalmente tu post en tu espacio pero me aterra pensar que puedes soplarme cualquier cosa, por tanto me abstengo a entrometerme, sigue, sigue con tu investigación personal, buen camino querido!
tonets a dojo
Ya no se que comentario hacerte, porque siempre despiertas mi admiración por tu forma de ver las cosas.
ResponEliminaTonets!!
raimundo, montón de gracias, sé que soy rarota pero no indiferente
ResponEliminatonets a dojo!
A mi me gusta tu trabajo un montonnnn Teresa, ¿pero te fuistes a otra galaxia a pitar o que? yo te vi allí con migo, un abrazo.
ResponEliminacontigo, si señor! y gracias a ti, pero mi espíritu volaba hacia lo alto...
ResponEliminatonets guapu i gràcies per ser-hi!
Molt bonics tots. M'encanta el geni de creació que tens
ResponEliminajajaja, tonyeta, (no t'enfadis), segur que d'haver vingut t'haguesis afegit al nostre grup, erem a la glòria!!tonets guapa
ResponEliminaTeresa J. Ets unica al igual que la teva obra. M'ho vaig passar d'allo mes be pintant amb tu i amb la resta de companys, pero el que ells es van perdre va ser la nostra baixada amb funicular. Amb la motxil.la i els nostres gorros tenia la sensacio d'anar d'excursio. Quin tip de riure... pero del que si DONC FE es de que si vaig veure el color "rogenc" i les giragonces de les vies... Cal dir, que no haviem anat a fer cap got amb els cpmpanys. Tonitos.
ResponEliminaaixí m'agrada teresa, cal ser observador punyent, els colors s'han de veure a mitja vista i amb l'ànima, no perdre's per les branques del ventet i la plujeta fina o la neu d'avui, s'ha d'anar més endis, fin el moll de l'os i treure'n profit
ResponEliminagràcies per corraborar allò vist, viscut i enriolades sense gotet
tonets
Teresa , M'agraden molt els rogencs! Rogencs mullats
ResponEliminai tant mullats!! gràcies!!
ResponElimina