Aquest bloc presentarà els treballs que cada dimecres realitzen en viu un grup d'artistes pintors en els diferents indrets de Barcelona i rodalies.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Jardins del Palau de Pedralbes
A la primera aquarel·la no vaig sapiguer para a temps i la vaig potinejar. Aquesta menys definida, m'agrada més. Tot i estar-s'hi trànquil i bé, hi ha tanta verdor que un no sap per on posar-s'hi.
Eduardo, mil gracias por los ánimos. Lluïsa, sort de tu que em vas ensenyar a obrir els tubs gastats per aprofitar les restes de blauss...... Raimundo i Jordi, el verd és un color impossible, per a mi, el més dificil de tots.
Envejo la frescura de realització d'aquesta aqua- rel-la, de la que soc totalment incapaÇ. De totes maneres, encara que ja sé que els hi teniu molta manía als verds, pel meu gust crec que algún petit toc d'aquest color a la part esquerra no hauría estat de més.
Xavier, gracies per les teves paraules. Mª Antònia y Cristina, lo mismo. Antoni, tots som com som,jo soc incapaç de fer una cosa recta....tu ets mes disciplinat que jo (potser hi té que veure la música, tant matemàtica ella)però crec que això és lo interessant que tots dom diferents....... En quant als verds, probablement tens raó, li hagués donat més claretat, però són tant dificils. Una abraçada a tots.
Johemari, Diego y Alberto, gracias. lo del color se lo debo a Lluïsa. Me quejaba de que no tenía azules pués los tubos se habian secado y ella me recordó que se pueden abrir. Lo hice a mordiscos (no tenía tijeras) y me quedé como un pitufo. Decidida, si soy, Antonio. Me lo pasé de miedo y eso es lo mejor. Otra vez gracias por compartir estos ratitos.
Como te lo anticipara. me gusta mucho el color y tu estilo tan particular
ResponEliminaMOLT BE NOIA!!! i aixo que no tenies blaus!!!
ResponElimina¡Que buena!!!!
ResponEliminaQuién dijo que todos los árboles tienen que ser siempre verdes?
Te felicito Teresa.
Demostras que el verd no fa falta fer.lo d´aquest color, m´agrada.
ResponEliminaAcabas de demostrar que no fa falta pintar el verd de verd, m´agraaaaaaaaada molt.
ResponEliminaEduardo, mil gracias por los ánimos. Lluïsa, sort de tu que em vas ensenyar a obrir els tubs gastats per aprofitar les restes de blauss......
ResponEliminaRaimundo i Jordi, el verd és un color impossible, per a mi, el més dificil de tots.
Aquesta aquarel · la és molt anímica i refresca al blog.SALUDOS
ResponEliminaMolt aconseguida. Felicitats!
ResponEliminaQue mancha tan suelta, pura acuarela, felicitaciones
ResponEliminaEnvejo la frescura de realització d'aquesta aqua-
ResponEliminarel-la, de la que soc totalment incapaÇ. De totes
maneres, encara que ja sé que els hi teniu molta
manía als verds, pel meu gust crec que algún petit toc d'aquest color a la part esquerra no hauría
estat de més.
Xavier, gracies per les teves paraules. Mª Antònia y Cristina, lo mismo. Antoni, tots som com som,jo soc incapaç de fer una cosa recta....tu ets mes disciplinat que jo (potser hi té que veure la música, tant matemàtica ella)però crec que això és lo interessant que tots dom diferents....... En quant als verds, probablement tens raó, li hagués donat més claretat, però són tant dificils.
ResponEliminaUna abraçada a tots.
Uf, Teresa! Te has pasao!
ResponEliminaMe encanta esta combinación de colores! Te quedó fantástica!
Ánimos! sigue así!
Un abrazo.
QUE VIVA EL COLOR, UN ABRAZO
ResponEliminaFresca, decidida y agradable. Felicidades.
ResponEliminaMolt bé, Terèsa. Has aconseguit una taca molt maca amb baus i pocs verds. Felicitats.
ResponEliminaperdó, volia dir blaus.
ResponEliminaJohemari, Diego y Alberto, gracias. lo del color se lo debo a Lluïsa. Me quejaba de que no tenía azules pués los tubos se habian secado y ella me recordó que se pueden abrir. Lo hice a mordiscos (no tenía tijeras) y me quedé como un pitufo.
ResponEliminaDecidida, si soy, Antonio. Me lo pasé de miedo y eso es lo mejor.
Otra vez gracias por compartir estos ratitos.
Acuarela muy luminosa y muy colorista y sobretodo original, te felicito
ResponEliminaUn abrazo