He fet cas al mestre Domingo, i he intentat allunyar el fons del primer terme. Ho he tingut que fer amb llapis de colors i aquarel·la opaca, de manera que el resultat és una tècnica mixta, i tot i així no sé si el quadre ha guanyat o ha perdut però, si més no, ho he provat.
Aquarel·la de 27 x 37 cm. paper Magnani Portofino de 300 gr/m2
M'agraden molt les taques i els color.
ResponEliminaOndia, tu! La foto dels crios és genial! Els tios estan a grapats, pujats damunt la taula, sobre el banc, el de davant que sembla que tingui el dit al nas, tots fotent xivarri i omplint-t'ho de molles de pà, la "senyu" amb el mòbil... i en mig en Muntanyà amb una gorra intentant treballar! ha, ha, ha: la vostres aquarel·les són heròiques! Però Rafael, com has pogut fer tot això en mig d'aquesta marabunta?
ResponEliminaperdón: Muntanyà = Lluís Montañá (=hombre impertérrito)
ResponEliminaVas tenir la paciència de posar-te en "zona de col.legis i parvularis"; recordo que jo, d'aquest recó, vaig passar de llarg.
ResponEliminaEl resultat, com sempre en les teves composicions, és excel.lent.
Una qüestió: per què, en reproduir digitalment l'aquarel.la, et queda serrada la part dreta? Veig que els dos apunts d l'Eduardo també els ha passat el mateix.
felicitats als dos per la paciència i els resultats.
ResponEliminaEstás vivo y con una bonita acuarela!
ResponEliminaNo debió ser muy fácil con tanto niño, pero ellos y vosotros lo pasasteis divinamente.
Eso es lo que vale!
Un abrazo.
Has tenido mucho mérito tener que pintar en estas condiciones.
ResponEliminaTe felicito Rafael.
Tanto tu como Montañà habeis elegido un tema árido y un poco rococó, complicado, pero habeis salidoa airosos del asunto, en un tema así lo importante es saber discernir en lo que es más importante y lo que no lo sea minimizarlo, supeditarlo, determinar cuales son los valores e intensificarlos.
ResponEliminaAbrazos muchos
Ha ganado mucho mas en la luz, bonita acuarela, un abrazo.
ResponElimina