M'he pres una certa llicència. Ja em perdonareu. El passat dimecres vàrem ser al Grec i vaig fer l'aquarel·la núm 1. No em va fer massa el pes i avui hi he tornat i he fet l'aquarel·la núm 2. S'admeten tota mena d'opinions. A mi em fa, ara, més el pes la segona. El dia era, si fa o no fa, semblant al d'avui: un cel rúfol amb anades i vingudes de llum. El Josemari i el Benito em comentaren que el xiprer hi sobrava. Jo segueixo pensant que no per evitar un fons excessivament monoton.
Tu estilo es siempre perfecto y muy pulcro, pero en la segunda hay unos toques magníficos muy conseguidos; verbigracias: el reflejo del lago, los tonos del fondo y la precisión de las barandillas y el cielo. Con respecto al ciprés; este crea una composición muy "especial", pero no necesariamente es superfluo.
ResponEliminaAmigo Xevi, tienes razón, el ciprés forma parte importante del tema y la elección del mismo y su realización es privativa del autor,
ResponEliminael comentario es solo eso, un comentario, no una crítica.
Un gran abrazo