UNA MICA D'HISTÒRIA

 La plaça fou acabada en 1848 on abans hi havia un dels diversos convents confiscats a l’empara de les lleis que obligaren a l'Església a renunciar a la propietat i que, per fer la Rambla, foren destruïts en 1835.

    En 1841, l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó guanyà el concurs organitzat per l'Ajuntament per urbanitzar l'espai. L’obra s'inspira en l'arquitectura neoclàssica i les places residencials de la França napoleònica.

       Inicialment el pla incloïa una estàtua a cavall del rei Ferran VII en el centre de la plaça (d’aquí li ve el nom), però el monument mai fou afegit. En el seu lloc, en 1876, l'arquitecte Antoni Rovira i Trias hi construí una font de ferro anomenada "Tres Gràcies".