dimecres, 23 de novembre del 2011

barri gótic

Feia tres semanes que no sortia amb la colla. En tenia ganes pero l´aquarel.la ha sortit mol insistida. Que hi farem. Lo millor el dia que hem tingut i... la colla, que sempre es una satisfaccio. Antonio.

13 comentaris:

  1. Será insistida pero yo la veo fresca de ejecución y cálida. de atmósfera, me gusta

    ResponElimina
  2. Me encanta esta acuarela...esos todos pasteles bajo la arcada, hacen una hermosa composición.
    Recibid mis saludos y un dia volveré a veros.

    ResponElimina
  3. una senyora aquarel·la. Combinació agradable de colr i llum.

    ResponElimina
  4. Qué co.. insistida!!! Tú sí que estás insistido! Te quedan como suelen quedarte casi todos los que haces! vale?
    Con Raimundo (en la foto) y la cervecita...los dos estáis insistidos...o, asistidos...
    Un abrazo.

    ResponElimina
  5. ...Es que mai estás content, Antoni, ets molt autocrític i sempre dius que la propera será la millor, peró jo crec que aquesta aquarel·la, no en necesita cap de propera, perque té tots els mérits ella sola, es formidable! Una abraçada¡

    ResponElimina
  6. Antonio eres un monstruo de la acuarela, te felicito, un abrazo

    ResponElimina
  7. Antonio, Les teves acuareles , sempre em recorden olis . Olis del Mariano Fortuny !!

    ResponElimina
  8. Si tu insisteixes que fem els altres? m' agrada molt.

    ResponElimina
  9. Doncs, noi!... per massa insistir... No sé. Lo teu, jo sempre ho veig bé: fresc i espontani. Ningú no està content amb el que fa. Jo, el primer.

    ResponElimina
  10. Madre mía! Que bien bien pintas, Antonio!!

    ResponElimina
  11. Si tu dices que está insistida, pues eso... esta insistida aunque yo no comparta tu opinión y esto me hace pensar que el principal mérito del artista es el no estar núnca contento con su obra y siempre piensa que la habría podido resolver mejor y este espíritu de superación es el que hace grandes artistas.
    Goya cuando moría exclamaba !Ahora que empezaba a aprender! Gran lección de modestia.
    Un muy afectuoso abrazo

    ResponElimina
  12. Aixó de insistida ni parlar-ne. Jo tindría que
    aprendre molt de com fas els verds dels arbres i
    les plantes, que et resulten fantástics.

    ResponElimina
  13. Gracies, gracies, gracies. Nomes puc dir aixó. Crec que no mereixo aquests comentaris, pero quina colla tan extrordinaria. Una abraçada a tots, amb vosaltres tot es fácil i senzill. Antonio

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.