Bé d l'església s'en veu ben poc, de fet el motiu, com sempre, ha estat el joc de llums i ombres.
Nota afegida: La Teresa Jordà i el Joshemari han estat molt acertats en els comentaris. M'he remirat la foto del bloc i l'original i m'he adonat que amb les presses de mostrar el treball a la colla, no habia calibrat prou bé els colors que em donava el programa informàtic, que en realitat no són els de l'original. La nova foto que ara he penjat (la de dalt) no és el cent per cent la realitat, però s´hi acosta més. Com podeu apreciar la gama de colors és més calida, amb la qual cosa el verd del xiprés ja no és tant cridaner i les ombres del paviment estàn més harmonitzades amb el color general.
no me'n facis massa cas, però jo divideixo l'obra gairebé pel mig, en dues parts: ok la de l'esquerra sense comptar amb els cridaners verds del xipres (ja saps la meva mania) la dreta, molt convencional amb tractament de claustre, el què és, avanti!
ResponEliminatonet
Tienes razón, Rafael, lo que más me gusta de esta magnífica obra son esa luz que se refleja en parte del cuerpo de la pareja y luego su sombra en el suelo. También en los edificios de la izquierda.
ResponEliminaTodo está muy bien hecho, pero ese detalle es el me ha impactado.
Como dice Jordá, ese verde... quizás "cante" un poco.
Un abrazo.
Pues tens tota la raó. A la segona foto els tons son molt més càlids. El dibuix... perfecte, com sempre.
ResponEliminaRafel, te digo como a Joshemari, la perspectiva nos lleva de calle.
ResponEliminaUn buen dibujo acuarelado Saludos
doncs sí! millora de verds i més equilibri avancem!!! però ho vull molt millor pq sé q ho pots fer, avanti!!
ResponEliminatonets
Rafael, aquesta aquarel·la es la prova de com es pot fer una obra bona amb un motiu sencill, l'hi has fet una bona llum i uns tocs molt macos, naturalment m'agrada més l'última versió del color, encara que potser l'arbre segueix destacant una mica massa per el meu gust.
ResponEliminaUna abraçada !