M'he assabentat un dia tard de la desgràcia que assetja a la Mercè.
No hi ha gaire a dir. Millor que pensem que l'atzar i el destí són cecs... perquè si tinguéssin cara i ulls i una mica de sentit, sempre serien injustos amb nosaltres, els humans.
La Mercè Nogueira és una excel.lent pintora... i la pintura, és una eina immillorable
per refer-se una mica... si això és possible.
per refer-se una mica... si això és possible.
Publico aquí una de les seves recents aquarel.les que fa poc ha fet amb el grup dels dissabtes. Segueix pintant així, Mercè... és el millor consell que a mí, en aquest moments, se m'acut.
Una magnífica acuarela.
ResponEliminaÁnimos Merçé, queremos verte de nuevo, junto a la colla!
Una joya! Que ha pasado? No me enteré!
ResponEliminaMuy buena acuarela, también me gustaría saber lo acaecido,
ResponEliminaun buen homenaje por tu parte al colgar la acuarela.
Un gran abrazo
Muy bien Antoni, te felicito por esta idea que estoy seguro nuestra querida amiga mucho agradecerá.
ResponElimina