dimecres, 3 de juliol del 2013

Carrer dels Comtes. Paret lateral de la Catedral de Barcelona


10 comentaris:

  1. Fent cas a Quim Anònim, he enfosquit fins al fosc-negre la figura de la dreta. Així no sembla que vingui, sinó que vagi cap el fons. No sé si "la cosa" es salva o segueix essent un desastre. M'esmenaré més en fer figures: les he de simplificar i estilitzar, que només semblin presències i no personatges. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Antoni, has hecho una exibición de luces y sombras, con unos contrastes espectaculares!

    ResponElimina
  3. La aquarel.la m´agrada molt, es mes complexe del que sembla, les ombres están molt ben possades i valorades, la composició es encertada i els colors també.
    Les figures han de formar part de la manera general de fer. S´han de planificar molt be i s´han de realitzar amb els mateixos colors, mateixos pincells i el mateix tipo de taca que la resta. La figura fosca de la dreta es massa fosca tota ella, o aclarir-la o treurela directament, amb el que s´aconsegueix que les altres donin una escala magnifica a la resta.

    ResponElimina
  4. Has logrado una excelente acuarela en poco tiempo.

    ResponElimina
  5. Molt bé, Antoni. Has tret un gran partit d'un tema aparentment unsuls però que cobra vida a través d'aquest magnífic joc de llums. Felicitats

    ResponElimina
  6. Joer, qué bien dibujas y que bien pintas!!! Te felicito. Es preciosa!

    ResponElimina
  7. Amic Colomer, no es pot fer més amb menys. Quatre taques posades al seu lloc i el quadre ja està resolt. Moltes vegades us envejo. Enhorabona per aquesta magnífica aquarel.la. A.

    ResponElimina
  8. No puedo decir que es la mejor obra, porque sabes que siempre he ponderado tu saber hacer y esta es otra muestra de tu talento pictórico, muy buen juego de luces y sombras, muy bien dibujada y muy bien de todo...
    Abrazos

    ResponElimina
  9. Antoni, mi cabeza rechaza los tonos malvas en el suelo y en el edificio del fondo y sin embargo mi parte sensitiva los acepta y le gustan, incluso saltándose a la torera los cánones: grises azulados y difuminados en la lejanía. Como en un trabajo anterior en Pueblo Nuevo. Saltas por encima de lo reglado ¡y te queda bien!. Con cariño te digo que lo que me daña un poco a la vista es el personaje oscuro de la derecha.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.