Aquest bloc presentarà els treballs que cada dimecres realitzen en viu un grup d'artistes pintors en els diferents indrets de Barcelona i rodalies.
divendres, 3 de febrer del 2017
No hay que obsesionarse buscando un estilo propio, ya
surgirá con la práctica,
está bien estudiar los estilos ajenos como un aporte
de experiencias, pero no copiar ningún estilo.
El trabajo continuo hará que nuestro
trabajo salga a la superficie, que se transmita a nuestra obra,
lo he dicho
repetidamente, cada persona tiene su caligrafía y a ella es la que tenemos que
ser fieles.
“Los genios no necesitan preocuparse por el estilo, son fuertes a
pesar de todos los defectos
e incluso gracias a ellos.
Gustavo Flaubert sobre la ceación artística.
dijous, 2 de febrer del 2017
Desde la azotea de la Calle Princesa
Por gentileza de Anet Duncan hemos podido invadir la azotea y disfrutar de unas vistas incomparables.
Barcelona, vista desde una azotea de La Ribera
Desde la azotea de la vivienda de nuestra amiga Anet Duncan, que nos lo cedió para dibujar Barcelona y sus tejados, desde el barrio de la Ribera, pinté esta doble hoja en cuaderno artesanal, que pueden ser una o dos acuarelas.
-
Cuaderno de papel artesanal 320 gr/m2 de 28 x 26 cm x 2
Etiquetes de comentaris:
Acuarela,
barcelona,
Colla dels dimecres,
joshemari
Anet y la azotea de su casa
Nuesta artista y querida amiga, Anet Duncan, nos ofreció la azotea de su casa, para aquellos que quisimos pintar Barcelona, desde los tejados de la Ribera.
Muchas gracias Anet!
Nos obsequió con este sketch, hecho en la misma terraza, con su iPad.
Que dedica:
Con mucho cariño a Raimundo.
Ya en la terraza del bar, el compañero EL CID (Jesús Vivar), le realizó este retrato, así como quien dice "a bote pronto" En un plis-plas!
-
Una , como dice "Juanito", encantadora velada.
Etiquetes de comentaris:
anet duncan,
barcelona,
Colla dels dimecres
dimecres, 1 de febrer del 2017
Des del carrer del Rec (i des de casa)
Aquest enquadrament l'he dibuixat aprofitant el sol que m'escalfava un angle del mateix carrer del Rec. Darrere hi tenia l'amic Marré que també treballava la seva aquarel.la.
Però les puntes dels edificis aviat han tapat el sol i m'he començat a fotre de fred (el meu constipat no s'acaba mai). Així és que, amb el dibuix acabat, sense marcar ombres ni fer cap foto de referència, he arribat a casa i he pintat l'aquarel.la a l'estudi amb típics trucs d'il.lustrador, inventant llums, treient-se de la màniga ombres, tocs de sol i gamma de colors perquè la cosa resultés "aparent".
Etiquetes de comentaris:
Antoni Colomer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)























